Carta dominical | «Un temps d’espera confiada»

Advent és una paraula llatina que significa arribada. En el món antic aquest terme s’utilitzava per designar la visita d’un rei o d’un funcionari reial a alguna província. Els cristians van assumir aquesta paraula per referir-se a la vinguda de Jesucrist. Per als cristians, Crist és el Rei de reis, el Senyor de senyors, (cf. […]

25 Nov, 2021
Església de Barcelona

Advent és una paraula llatina que significa arribada. En el món antic aquest terme s’utilitzava per designar la visita d’un rei o d’un funcionari reial a alguna província. Els cristians van assumir aquesta paraula per referir-se a la vinguda de Jesucrist. Per als cristians, Crist és el Rei de reis, el Senyor de senyors, (cf. Ap 17,14) que ha arribat a la nostra vida per omplir-la d’alegria.

L’Advent ens prepara per rebre la més bella de totes les notícies. Jesús és l’enviat del Pare que ha vingut al nostre món per  lliurar-nos la seva vida. Déu es fa petit i pobre, i ve a veure’ns per quedar-se amb nosaltres.

Voldria proposar-vos la lectura d’una carta de sant Pau que ens pot ajudar a preparar aquest temps d’Advent. És un fragment de la primera carta als Tessalonicencs, en la qual l’Apòstol ens convida a estar atents a la vinguda del Senyor amb fe, esperança i amor (cf. 1 Te 5, 8-11).

Aquest temps litúrgic ens prepara interiorment per contemplar com la fe cristiana va començar de la manera més fràgil possible. Déu es manifestarà com un nen pobre i desvalgut per Nadal. I és precisament aquest petit nen el que ens convida a posar la nostra vida en mans de Déu. Obrim el cor al Senyor i demanem-li que ens ajudi a tenir fe, com aquell bon pare del qual ens parla l’Evangeli: «Crec, però ajuda la meva poca fe!» (Mc 9,24).

Advent és també un temps d’esperança. En alguns moments de la nostra vida podem sentir-nos inundats pels dubtes, per la tristesa o per la por. No temem. Jesús ha vingut per a retornar-nos l’esperança. Amb ell sempre tornarem a posar-nos drets. Amb Crist sempre podrem dir al Pare: «Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi» (Sl 15,1).

La Litúrgia d’Advent ens recorda que Jesús és l’Emmanuel, el Déu amb nosaltres. Jesús vol estar amb nosaltres, perquè ens estima i perquè vol compartir les nostres alegries i tristeses. En l’inici d’aquest temps de gràcia, demanem-li que ens faci estar atents per escoltar la veu dels més vulnerables, que estan més a prop nostre del que pensem. Sapiguem posar-nos al servei de tots els homes i dones, portant-los també la Bona Nova de l’Evangeli.

L’Advent és, sobretot, un temps d’alegria. Una veritable alegria que, com deia el papa Benet XVI, ve de «sentir que un gran misteri, el misteri de l’amor de Déu, visita i satisfà la nostra existència personal i comunitària». I afegeix amb gran saviesa: «per alegrar-nos, no només necessitem coses, sinó també amor i veritat: necessitem el Déu pròxim que escalfa el nostre cor i respon els nostres anhels més profunds. Aquest Déu s’ha manifestat en Jesús, nascut de la Mare de Déu.» (Àngelus, 13-XII-2009).

Benvolguts germans i germanes, Advent és un temps d’espera confiada. Deixem que, durant aquestes quatre setmanes, Déu entri a les nostres vides i les ompli de fe, esperança i amor per poder contemplar amb profunda alegria el Misteri del Nadal.

Us desitjo a tots un bon i profitós temps d’Advent.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, qui us confiarà els béns veritables?

(Lc 16,9-15)