Carta dominical | «Amb l’esforç de tots, seguim avançant»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de jornada de Germanor.
Carta dominical | «Seguim endavant»
Amb la celebració d’avui, la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, s’acaba l’any litúrgic, que ha estat centrat en l’Evangeli segons sant Marc. El diumenge vinent iniciem el temps d’Advent i amb ell un nou cicle de lectures per a la celebració de l’Eucaristia dominical, el cicle C, que està centrat […]
18 Nov, 2021
Amb la celebració d’avui, la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, s’acaba l’any litúrgic, que ha estat centrat en l’Evangeli segons sant Marc. El diumenge vinent iniciem el temps d’Advent i amb ell un nou cicle de lectures per a la celebració de l’Eucaristia dominical, el cicle C, que està centrat en l’Evangeli segons sant Lluc, considerat com «l’escriptor de la mansuetud de Crist».
La mansuetud de Crist és també present en la lectura de l’Evangeli segons sant Joan d’aquest diumenge (Jn 18,33b-37). El Senyor, indefens i inerme davant Pilat, proclama la seva reialesa: «Tu ho dius: jo soc rei» (Jn 18,37). La paradoxa no pot ser més forta: Jesucrist, humiliat i lliurat a la voluntat de Pilat, que pot disposar de la seva vida i de la seva mort, proclama la seva condició de rei. I aquesta reialesa no es pot comparar amb cap reialesa d’aquest món, ja que el Regne que ell proclama i porta no és d’aquí ni com els d’aquí. És la reialesa de l’amor, com diu el prefaci de la missa d’avui, és la reialesa fonamentada en la veritat de Déu, que és amor (cf. 1Jn 4,8).
Jesús, fins a l’hora de la seva Passió, no proclama la seva reialesa. En aquest moment ja no importen els malentesos que ell ha volgut evitar (cf. Jn 6,15). Pilat no la comprendrà, però la veritat que Jesús ve a testimoniar fins a la Creu és la veritat del Déu Trinitat: la del Pare que ha lliurat el Fill per la salvació del món, en l’amor de l’Esperit Sant. Així ha estimat Déu el món, com havia dit Jesús en la seva trobada nocturna amb el distingit jueu Nicodem.
Tres circumstàncies acompanyen aquest diumenge. Avui és el dia que s’escau la celebració de la XXXVI Jornada Mundial de la Joventut, (JMJ 2021) a totes les Esglésies locals. Us convido a llegir el missatge del Papa per a aquesta Jornada amb el lema: «Aixeca’t! Et faig testimoni de tot el que has vist» (cf. Ac 26,16)
La segona circumstància és que, des del passat octubre i fins a l’agost de l’any vinent, estem treballant la fase diocesana del Sínode que el Sant Pare ha convocat per a tota l’Església. Serà un treball diocesà de consulta al Poble de Déu, centrat en un lema que orienta aquest camí: «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió». Respondre-hi ens demana l’esforç d’escoltar-nos els uns als altres a la llum de l’Esperit Sant.
El tercer fet és que diumenge vinent iniciem el darrer objectiu del nostre Pla Pastoral: el discerniment. Aquest nou eix ens ajudarà a escoltar l’Esperit i a ser fidels a la missió que Déu ens ha encomanat. L’entomarem després d’haver treballat els eixos de la fraternitat, dels joves i dels pobres.
Benvolguts germans i germanes, no ens aturem, seguim endavant, acollim la llavor del Regne de Déu i treballem perquè continuï donant fruit abundant.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Seguiu-nos
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular.
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Agenda
