Carta dominical | «Un oasis de paz y oración»

Hoy, solemnidad de la Santísima Trinidad, celebramos la Jornada Pro Orantibus. En este día la Iglesia recuerda con afecto a todas aquellas personas cuya vocación es la vida contemplativa. Son faros que iluminan el camino de los hombres y mujeres de nuestro tiempo con la luz de Cristo (cf. Vultum Dei quarere, 36).  A propósito […]

12 Jun, 2025
Església de Barcelona

Hoy, solemnidad de la Santísima Trinidad, celebramos la Jornada Pro Orantibus. En este día la Iglesia recuerda con afecto a todas aquellas personas cuya vocación es la vida contemplativa. Son faros que iluminan el camino de los hombres y mujeres de nuestro tiempo con la luz de Cristo (cf. Vultum Dei quarere, 36). 

A propósito de esta Jornada quisiera compartir con vosotros una anécdota sobre san Antonio Abad (s. III i IV), uno de los padres del desierto más conocidos. Cuentan que san Antonio tuvo una época en que se sintió invadido por el desaliento. Un día, desesperado, se dirigió a Dios y le pidió que le ayudara. Justo frente a él había un monje que estaba sentado y trabajaba trenzando cuerdas. El monje, cada cierto tiempo, interrumpía su trabajo y oraba con fe. Entonces, san Antonio sintió la voz de un ángel que le decía: «Ora y trabaja y te salvarás». El santo comprendió el consejo y recuperó la paz y la alegría. Esta historia nos recuerda la importancia de unir vida y oración. Así lo subraya el lema de esta Jornada Pro Orantibus: «Orar con fe, vivir con esperanza». Es lo que tratan de vivir los seguidores de san Benito con su famoso ora et labora. 

Los contemplativos nos enseñan que la oración personal y comunitaria es un verdadero tesoro. La oración nos conecta con Dios Padre, fuente de vida, nos ayuda a tratar con Jesús como a un amigo que nunca falla y abre nuestro corazón a la acción del Espíritu Santo. Tomemos como modelo a Jesús. Él siempre se retiraba a algún lugar solitario para encontrarse con su Padre (cf. Lc 5,16). 

Las personas que han sido llamadas por Dios a ser contemplativas, con su testimonio de vida sencilla y entregada, nos muestran que encontraremos la salvación y el sentido a nuestra existencia en las pequeñas tareas de cada día. Nuestra vida será hermosa si nos entregamos a los demás, si los servimos con alegría, si hacemos las cosas ordinarias de manera extraordinaria. El cielo será una fuente de sorpresas. Veremos de manera impresionante la fidelidad y el amor de los sencillos. 

Nuestros hermanos contemplativos son también un testimonio de esperanza. Desde el silencio y la soledad, ayudan a construir el Reino de Dios y ponen toda su confianza en Cristo. Él es nuestra esperanza (cf. 1Tim 1,1). 

Las comunidades contemplativas son un oasis de paz y de espiritualidad en medio del mundo. Son una fuente de gracia para toda la Iglesia. Los monasterios son escuelas de oración donde aquellos que buscan a Dios en el silencio pueden encontrarse con Él. Os animo a hacer esta experiencia en algún monasterio cercano pasando algunos días en sus hospederías.  

Queridos hermanos y hermanas, demos gracias al Señor por el don de la vocación a la vida contemplativa. Oremos por todos aquellos que viven y oran en los monasterios de nuestros pueblos y ciudades. Que sean signo de esperanza, que sigan rezando por las necesidades del mundo, que oren por la comunión en el seno de la Iglesia y que nos ayuden a encontrar a Dios en la vida de cada día. 

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Lc 14,1-6)