Carta dominical | «Un amigo de Dios y de los pobres»

El pasado 2 de julio participé en el congreso organizado en Córdoba con motivo del 75 aniversario de la proclamación de san Juan de Ávila como patrono del clero de España. San Juan de Ávila es un santo que está aún por descubrir. Es por ello que este congreso fue una oportunidad para acercarnos con […]

14 Oct, 2021
Església de Barcelona

El pasado 2 de julio participé en el congreso organizado en Córdoba con motivo del 75 aniversario de la proclamación de san Juan de Ávila como patrono del clero de España. San Juan de Ávila es un santo que está aún por descubrir. Es por ello que este congreso fue una oportunidad para acercarnos con entusiasmo a la vida y a la obra de este apóstol, amigo y acompañante espiritual de los pobres.

Juan de Ávila nació en el año 1500 en Almodóvar del Campo, Ciudad Real. Su familia era profundamente cristiana. Estudió Derecho en la Universidad de Salamanca y Teología en la Universidad de Alcalá. Fue ordenado sacerdote en 1526. Cuenta su principal biógrafo, Fray Luis de Granada, que un día, después de la celebración de su primera misa, Juan de Ávila invitó a doce pobres a los cuales lavó los pies, invitó a comer y repartió todos sus bienes. El cuidado y la atención a los pobres fue siempre el objetivo de su vida y misión, un objetivo que también está muy presente en nuestro plan pastoral, especialmente en este curso, cuyo eje principal han sido los pobres.

San Juan de Ávila es, ante todo, un apóstol de la Sagrada Escritura. Para él la Biblia es «la casa de Dios». Animaba a todo el mundo a entrar en ella para conocer a Jesús, amarlo y seguir sus huellas. Ojalá que el ejemplo de este santo nos anime a alimentarnos de la Palabra de Dios, a orar con ella y a ponerla en práctica en nuestra vida.

Juan de Ávila fue un buen acompañante espiritual que ayudó a muchas personas a avanzar en la vida espiritual y a discernir lo que Dios esperaba de ellas. Dicen sus biógrafos que sus palabras eran como saetas encendidas que salían de un corazón ardiente que encendían también el corazón de los demás. Su manera de acompañar puede ayudarnos a trabajar el discernimiento, que precisamente es el objetivo del Plan Pastoral Diocesano que trabajaremos durante este curso, a partir del Adviento.

San Juan de Ávila llevó una vida austera y pobre. Se sentía seguidor de Jesucristo que vivía humildemente y no tenía donde reclinar la cabeza (cf. Mt 8, 20). Fue un sacerdote pobre, amigo de los pobres. Denunció muchas veces la desigualdad social que existía en su época. Solía decir que si llamábamos Padre a Dios es porque todos somos hermanos. Y no era de buenos hermanos, decía el santo, que unos tuvieran tanto y otros murieran de hambre.

La celebración de la Eucaristía era el momento más importante del día para san Juan de Ávila. Dedicaba mucho tiempo a preparar las celebraciones y a dar gracias cuando terminaban. Y es que, para él, la vida transcurría de Eucaristía en Eucaristía hasta el encuentro definitivo con el Padre. Es por ello que decía a menudo: «Al Señor recibí, a su mesa me siento, mañana estaré con Él». Aprendamos como él, a hacer de la Eucaristía el eje de nuestra vida.

Juan de Ávila falleció en 1569. El epitafio de su sepulcro refleja claramente cuál fue su misión: messor eram (fui segador). Pidamos al Señor que envíe a nuestro mundo más segadores que, como él, patrón del clero español, estén enamorados de Dios y sean amigos de los pobres.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no fuisteis fieles en la riqueza injusta, ¿quién os confiará la verdadera?

(Lc 16,9-15)