Carta dominical | «Amb l’esforç de tots, seguim avançant»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de jornada de Germanor.
Carta dominical | «Un amic de Déu i dels pobres»
El 2 de juliol vaig participar en el congrés organitzat a Còrdova amb motiu del 75 aniversari de la proclamació de sant Joan d’Àvila com a patró del clergat d’Espanya. Sant Joan d’Àvila és un sant que està encara per descobrir. És per això que aquest congrés va ser una oportunitat per acostar-nos amb entusiasme […]
14 Oct, 2021
El 2 de juliol vaig participar en el congrés organitzat a Còrdova amb motiu del 75 aniversari de la proclamació de sant Joan d’Àvila com a patró del clergat d’Espanya. Sant Joan d’Àvila és un sant que està encara per descobrir. És per això que aquest congrés va ser una oportunitat per acostar-nos amb entusiasme a la vida i a l’obra d’aquest apòstol, amic i acompanyant espiritual dels pobres.
Joan d’Àvila va néixer l’any 1500 a Almodóvar del Camp, Ciutat Real. La seva família era profundament cristiana. Va estudiar Dret a la Universitat de Salamanca i Teologia a la Universitat d’Alcalá. Va ser ordenat sacerdot el 1526. Explica el seu principal biògraf, Fra Luis de Granada, que un dia, després de la celebració de la seva primera missa, Joan d’Àvila va convidar dotze pobres als quals va rentar els peus, va convidar a dinar i va repartir tots els seus béns. La cura i l’atenció als pobres va ser sempre l’objectiu de la seva vida i missió, un objectiu que també està molt present en el nostre pla pastoral, especialment en aquest darrer curs, en què l’eix principal han estat els pobres.
Sant Joan d’Àvila és, sobretot, un apòstol de la Sagrada Escriptura. Per a ell la Bíblia és «la casa de Déu». Animava a tothom a entrar-hi per conèixer Jesús, estimar-lo i seguir les seves petjades. Tant de bo que l’exemple d’aquest sant ens animi a alimentar-nos de la Paraula de Déu, a pregar amb ella i a posar-la en pràctica en la nostra vida.
Joan d’Àvila va ser un bon acompanyant espiritual que va ajudar moltes persones a avançar en la vida espiritual i a discernir el que Déu esperava d’elles. Diuen els seus biògrafs que les seves paraules eren com sagetes enceses que sortien d’un cor ardent que encenien també el cor dels altres. La seva manera d’acompanyar pot ajudar-nos a treballar el discerniment, que precisament és l’orientació del Pla Pastoral Diocesà que treballarem durant aquest curs, a partir de l’Advent.
Sant Joan d’Àvila va portar una vida austera i pobra. Se sentia seguidor de Jesucrist que vivia humilment i no tenia cap lloc on reposar el cap (Mt 8, 20). Va ser un sacerdot pobre, amic dels pobres. Va denunciar moltes vegades la desigualtat social que existia en la seva època. Sovint explicava que si dèiem Pare a Déu és perquè tots som germans. I no era de bons germans, deia el sant, que uns tinguessin tant i altres morissin de fam.
La celebració de l’Eucaristia era el moment més important del dia per a sant Joan d’Àvila. Dedicava molt temps a preparar les celebracions i a donar gràcies quan acabaven. I és que, per a ell, la vida transcorria d’Eucaristia en Eucaristia fins a la trobada definitiva amb el Pare. És per això que sovint deia: «El Senyor vaig rebre, a la seva taula m’assec, demà seré amb Ell». Aprenguem com ell, a fer de l’Eucaristia l’eix de la nostra vida.
Joan d’Àvila va morir l’any 1569. L’epitafi del seu sepulcre reflecteix clarament quina va ser la seva missió: Messor eram (vaig ser segador). Demanem al Senyor que enviï al nostre món més segadors que, com ell, patró del clergat espanyol, estiguin enamorats de Déu i siguin amics dels pobres.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Seguiu-nos
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular.
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Agenda
