Carta dominical | «Caminar junts»

Hi ha una activitat de Jesús que sempre l’acompanya en el seu ministeri, tot i que molt sovint queda només apuntada. Jesús, durant la seva vida terrena, camina i camina molt. Des del començament del seu ministeri, els Evangelis descriuen com Jesús «anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis» […]

07 Oct, 2021
Església de Barcelona

Hi ha una activitat de Jesús que sempre l’acompanya en el seu ministeri, tot i que molt sovint queda només apuntada. Jesús, durant la seva vida terrena, camina i camina molt. Des del començament del seu ministeri, els Evangelis descriuen com Jesús «anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis» (Mc 1,39). Jesús no para de caminar amunt i avall pel seu país portant la presència i el missatge de part de Déu.

Però, també, un cop ressuscitat, Jesús continua caminant amb i entre nosaltres. Crist ressuscitat es va trobar amb dos deixebles que anaven a Emmaús «i es posà a caminar amb ells» (Lc 24,15).

Aquest camí Jesús no el fa sol, el feia acompanyat dels deixebles a Israel, i el vol continuar fent amb nosaltres en ple segle XXI. Aquest «caminar junts» amb Jesucrist i sota el guiatge de l’Esperit Sant és el significat de la paraula «Sínode».

L’Església és de Déu i nosaltres som els seus col·laboradors. La sinodalitat és, doncs, el camí per aprendre a escoltar junts la voluntat de Déu per al seu poble. I perquè això sigui possible cal que hi participem tots els membres de l’Església.

Per aquest motiu, el Papa ha convidat tota l’Església a participar en la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que aquest mateix cap de setmana s’inaugura al Vaticà i que abordarà el tema: «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió».

En el procés d’escoltar què diu el Senyor a tot el Poble de Déu, el papa Francesc ha volgut que el camí s’iniciï en cada diòcesi amb una primera fase que començarà el cap de setmana vinent i durarà fins al proper mes d’abril. Caminar sinodalment és més lent, però permet avançar junts i amb més solidesa.

Com a Església diocesana ja tenim una certa experiència d’aquesta sinodalitat, per exemple, en el treball de reflexió i discerniment, que ha culminat en el Pla Pastoral Diocesà Sortim! Justament el desenvolupament d’aquest Sínode coincidirà en el temps amb el nou objectiu del Pla Pastoral que començarem a treballar a partir de l’Advent: el discerniment.

Sinodalitat i discerniment són dos camins per trobar la voluntat de Déu. Ara bé, mentre la sinodalitat és el camí per descobrir junts la voluntat del Senyor per al Poble de Déu, el discerniment és la via per descobrir personalment la voluntat de Déu per a les nostres vides particulars.

Tant l’objectiu diocesà del discerniment com la proposta pontifícia del Sínode són dos camins que es troben i que convergeixen, des dels quals podem avançar per tal de trobar el que l’Esperit vol per a l’Església universal, per a l’Església particular que peregrina a Barcelona, així com per a cada un de nosaltres. Déu ens continua parlant i cal aprendre a escoltar-lo per tal que siguem fidels a l’Evangeli i audaços en la proposta de la Bona Notícia de Jesús.

Benvolguts germans i germanes, la sinodalitat ens ensenya, a la llum de l’Esperit, una manera eficaç d’avançar i de superar els conflictes. L’Esperit Sant se serveix de nosaltres per mostrar la voluntat de Déu. Per això, ja des d’ara, us animo a tots a intensificar la pregària i a fer junts aquest camí sinodal i de discerniment. Que la Mare de Déu del Roser ens hi ajudi.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)