Carta dominical | «San Pablo VI»

La canonización del beato Pablo VI, prevista para el próximo catorce de octubre en la plaza de San Pedro y presidida por el papa Francisco, nos obliga a hacer memoria agradecida de su ministerio pastoral, porque, en una época nada fácil para la vida de la Iglesia, supo ser un timonel audaz y prudente a […]

03 Oct, 2018
Església de Barcelona

La canonización del beato Pablo VI, prevista para el próximo catorce de octubre en la plaza de San Pedro y presidida por el papa Francisco, nos obliga a hacer memoria agradecida de su ministerio pastoral, porque, en una época nada fácil para la vida de la Iglesia, supo ser un timonel audaz y prudente a la vez. A él le tocó llevar a cabo la gran obra del Concilio Vaticano II. De hecho, el Concilio no se habría convocado sin la intuición de Juan XXIII, pero tampoco se habría llevado a cabo sin la talla intelectual de Pablo VI.

Es conocida la especial admiración del papa Francisco por el pensamiento de Pablo VI, y así glosa especialmente sus últimas exhortaciones, escritas en 1975: Gaudete in Domino y Evangelii nuntiandi (EN). El título de la exhortación programática del papa Francisco, Evangelii gaudium, reúne una palabra de cada documento. Pablo VI, en los últimos años de su vida, expresó que, a pesar de los sufrimientos y la cruz, la espiritualidad pastoral culminaba en el fervor y el gozo. Es un tema que encontramos en las Cartas de san Pablo. «La alegría del Evangelio llena el corazón y la vida entera de los que se encuentran con Jesús», afirma el papa Francisco en el inicio de Evangelii gaudium. Y, más adelante, habla de «la dulce y confortadora alegría de evangelizar» (EG 10), expresión que extrae de Pablo VI (EN 80).

Tanto para el papa Francisco como para Pablo VI, es prioritaria una Iglesia de diálogo. Es el tema primordial de la encíclica programática de Pablo VI, Ecclesiam suam, en la que afirma que el anuncio fundamental que hay que comunicar es el diálogo salvador de Dios hacia nosotros; es decir, en palabras del papa Francisco, «el amor personal de Dios que se hizo hombre, se entregó por nosotros y está vivo ofreciendo su salvación y su amistad» (EG 128).

El papa Francisco quiere una Iglesia samaritana, servidora, pobre. Es lo que explicitaba Pablo VI cuando, en su viaje a la ONU, se preguntaba qué podía aportar la Iglesia al conjunto de las naciones. Y respondía: la Iglesia es «experta en humanidad». El paradigma del buen samaritano, que Pablo VI propuso como icono de lo que la Iglesia tenía que ser, se formuló en la Asamblea de Puebla (1979) con la expresión samaritaneidad, un lenguaje de alcance universal que recupera el papa Francisco, él que también quiere «una Iglesia pobre y para los pobres» (EG 198).

Finalmente, para el papa Francisco y para Pablo VI, cualquier acción evangelizadora precisa el anuncio y el testimonio. Afirma Pablo VI: «El hombre contemporáneo escucha más a gusto a los que dan testimonio que a los que enseñan, o si escucha a los que enseñan es porque dan testimonio» (EN 41). Es lo que pedían los jóvenes a la Iglesia, tal como afirma el Instrumento de Trabajo del Sínodo de Obispos, que tiene lugar estos días en Roma: «Que la Iglesia sea una institución que brille por su ejemplo, competencia, corresponsabilidad y solidez cultural» y que «no solo haga sermones». Y pide que los pastores de la Iglesia sean «transparentes, acogedores, honestos, atractivos, comunicativos, accesibles, alegres…». Que el testimonio de san Pablo VI nos ayude.

† Cardenal Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)