Carta dominical | «Sant Pau VI»

La canonització del beat Pau VI, prevista per al proper catorze d’octubre a la Plaça de Sant Pere i presidida pel papa Francesc, ens obliga a fer memòria agraïda del seu ministeri pastoral, perquè, enmig d’una època no gens fàcil per a la vida de l’Església, va saber-ne esdevenir un timoner audaç i prudent. A ell li va tocar portar a terme la gran obra del Concili Vaticà II. De fet, el Concili no s’hauria convocat sense la intuïció de Joan XXIII, però tampoc s’hauria portat a bon terme sense la talla intel·lectual de Pau VI.

És coneguda l’especial admiració del papa Francesc pel pensament de Pau VI, i així en glossa especialment les darreres exhortacions, escrites el 1975: Gaudete in Domino i Evangelii nuntiandi (EN). El títol de l’exhortació programàtica del papa Francesc, Evangelii gaudium, reuneix dues paraules d’ambdós documents. Pau VI, en els últims anys de la seva vida, va expressar que, malgrat els sofriments i la creu, l’espiritualitat pastoral culminava en el fervor i el goig. És un tema que el trobem en les Cartes de sant Pau. «L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús», afirma Francesc a l’inici de la Evangelii gaudium. I, més endavant, parla de «la dolça i confortant alegria d’evangelitzar» (EG 10), expressió que extreu de Pau VI (EN 80).

Tant pel papa Francesc, com per Pau VI, és prioritària una Església de diàleg. És el tema primordial de l’encíclica programàtica de Pau VI, Ecclesiam suam, on afirma que l’anunci fonamental que cal comunicar és el diàleg Salvador de Déu cap a nosaltres; és a dir, en paraules de Francesc, «l’amor personal de Déu, que es va fer home, es va lliurar per nosaltres i viu oferint la seva salvació i la seva amistat» (EG 128).

El papa Francesc vol una Església «samaritana», servidora, pobra. És el que explicitava Pau VI quan en el seu viatge a l’ONU es preguntava què podia aportar l’Església en el conjunt de les nacions. I responia: l’Església és «experta en humanitat». El paradigma del bon samarità, que Pau VI va proposar com a icona d’allò que l’Església havia de ser, es va formular a l’Assemblea de Puebla (1979) amb l’expressió samaritaneïtat, un llenguatge d’abast universal, que recupera el papa Francesc, ell que també vol «una Església pobra i per als pobres» (EG 198).

Finalment, pel papa Francesc i per Pau VI, en tota acció evangelitzadora cal l’anunci i el testimoni. Afirma Pau VI: «L’home d’avui escolta més de grat els testimonis que els mestres o, si escolta els mestres, és perquè són testimonis» (EN 41). És el que demanen els joves a l’Església, tal com afirma l’Instrument de Treball del Sínode de Bisbes, que té lloc aquests dies a Roma: «Que l’Església sigui una institució que brilli per l’exemple, la competència, la corresponsabilitat i la solidesa cultural» i que «no només faci sermons». I demana que els pastors de l’Església siguin «transparents, acollidors, honestos, atractius, comunicatius, accessibles, alegres…». Que el testimoni de Sant Pau VI ens hi ajudi.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.