Carta dominical | «Sant Pau VI»

La canonització del beat Pau VI, prevista per al proper catorze d’octubre a la Plaça de Sant Pere i presidida pel papa Francesc, ens obliga a fer memòria agraïda del seu ministeri pastoral, perquè, enmig d’una època no gens fàcil per a la vida de l’Església, va saber-ne esdevenir un timoner audaç i prudent. A […]

04 Oct, 2018
Església de Barcelona

La canonització del beat Pau VI, prevista per al proper catorze d’octubre a la Plaça de Sant Pere i presidida pel papa Francesc, ens obliga a fer memòria agraïda del seu ministeri pastoral, perquè, enmig d’una època no gens fàcil per a la vida de l’Església, va saber-ne esdevenir un timoner audaç i prudent. A ell li va tocar portar a terme la gran obra del Concili Vaticà II. De fet, el Concili no s’hauria convocat sense la intuïció de Joan XXIII, però tampoc s’hauria portat a bon terme sense la talla intel·lectual de Pau VI.

És coneguda l’especial admiració del papa Francesc pel pensament de Pau VI, i així en glossa especialment les darreres exhortacions, escrites el 1975: Gaudete in Domino i Evangelii nuntiandi (EN). El títol de l’exhortació programàtica del papa Francesc, Evangelii gaudium, reuneix dues paraules d’ambdós documents. Pau VI, en els últims anys de la seva vida, va expressar que, malgrat els sofriments i la creu, l’espiritualitat pastoral culminava en el fervor i el goig. És un tema que el trobem en les Cartes de sant Pau. «L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús», afirma Francesc a l’inici de la Evangelii gaudium. I, més endavant, parla de «la dolça i confortant alegria d’evangelitzar» (EG 10), expressió que extreu de Pau VI (EN 80).

Tant pel papa Francesc, com per Pau VI, és prioritària una Església de diàleg. És el tema primordial de l’encíclica programàtica de Pau VI, Ecclesiam suam, on afirma que l’anunci fonamental que cal comunicar és el diàleg Salvador de Déu cap a nosaltres; és a dir, en paraules de Francesc, «l’amor personal de Déu, que es va fer home, es va lliurar per nosaltres i viu oferint la seva salvació i la seva amistat» (EG 128).

El papa Francesc vol una Església «samaritana», servidora, pobra. És el que explicitava Pau VI quan en el seu viatge a l’ONU es preguntava què podia aportar l’Església en el conjunt de les nacions. I responia: l’Església és «experta en humanitat». El paradigma del bon samarità, que Pau VI va proposar com a icona d’allò que l’Església havia de ser, es va formular a l’Assemblea de Puebla (1979) amb l’expressió samaritaneïtat, un llenguatge d’abast universal, que recupera el papa Francesc, ell que també vol «una Església pobra i per als pobres» (EG 198).

Finalment, pel papa Francesc i per Pau VI, en tota acció evangelitzadora cal l’anunci i el testimoni. Afirma Pau VI: «L’home d’avui escolta més de grat els testimonis que els mestres o, si escolta els mestres, és perquè són testimonis» (EN 41). És el que demanen els joves a l’Església, tal com afirma l’Instrument de Treball del Sínode de Bisbes, que té lloc aquests dies a Roma: «Que l’Església sigui una institució que brilli per l’exemple, la competència, la corresponsabilitat i la solidesa cultural» i que «no només faci sermons». I demana que els pastors de l’Església siguin «transparents, acollidors, honestos, atractius, comunicatius, accessibles, alegres…». Que el testimoni de Sant Pau VI ens hi ajudi.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)