Carta dominical | «Nuestros ancianos: un regalo y un referente»

Hoy celebramos la cuarta Jornada Mundial de los Abuelos y de los Mayores. En este día la Iglesia recuerda con afecto a todas las personas ancianas, especialmente a aquellas que están solas y desamparadas. Con motivo de esta Jornada, el papa Francisco nos ha regalado un bello mensaje cuyo lema es «En la vejez no […]

25 Jul, 2024
Església de Barcelona

Hoy celebramos la cuarta Jornada Mundial de los Abuelos y de los Mayores. En este día la Iglesia recuerda con afecto a todas las personas ancianas, especialmente a aquellas que están solas y desamparadas.

Con motivo de esta Jornada, el papa Francisco nos ha regalado un bello mensaje cuyo lema es «En la vejez no me abandones» (cf. Sal 71,9). Este año el Papa nos propone que meditemos algunos textos de la Sagrada Escritura. Centrándome en uno de ellos, del libro de Rut, quisiera compartir con vosotros algunas reflexiones.

El libro de Rut es un escrito del Antiguo Testamento que nos puede ayudar a mantener la fe y la esperanza en tiempos difíciles. Su autor explica la historia de Noemí, una mujer anciana que, después de la muerte de su marido y de sus dos hijos, se queda en compañía de sus nueras, Orfá y Rut.

Noemí les dice a sus nueras que la dejen sola y regresen con su familia, ya que no quiere ser una carga para ellas. Su actitud nos recuerda a todas aquellas personas mayores que sienten que son un lastre para los demás y viven solas en sus casas, tristes y, a veces, desanimadas. No podemos ignorar el clamor de tantas personas que nos piden que no las abandonemos cuando sean ancianas, que no nos olvidemos de ellas cuando les fallen las fuerzas (cf. Sal 71,9).

Orfá acompaña a su suegra Noemí hasta su pueblo, pero finalmente decide regresar con su familia. Sin embargo, Rut, aunque su suegra le insiste en que se vaya, prefiere quedarse a vivir con ella. Lo dice con estas hermosas palabras: «No insistas en que vuelva y te abandone. Iré donde tú vayas, viviré donde tú vivas; tu pueblo será mi pueblo y tu Dios será mi Dios» (Rut 1,16).

Rut valora a su anciana suegra. Su gesto nos puede ayudar a apreciar más a los ancianos. Ellos son la memoria de un pueblo. Transmiten la fe y su experiencia a los más jóvenes. Nos enseñan que lo más importante en la vida es la ternura y la atención a las personas más vulnerables.

El papa Francisco, durante la homilía que pronunció en 2018 en la fiesta de la Presentación del Señor, nos dijo unas palabras que nos recuerdan que las personas mayores son un regalo y un referente para las nuevas generaciones: «si los jóvenes están llamados a abrir nuevas puertas, los ancianos tienen las llaves». Cuidemos de ellos y aprendamos de ellos, de su paz y sabiduría. Sepamos ver cómo brillan. Honremos nuestros mayores, porque ellos siempre van por delante.

Queridos hermanos y hermanas, Dios valora a nuestros abuelos. Él los escucha con atención y los acoge con ternura. Pidamos a Cristo que nos ayude a descubrir la belleza de todas las etapas de nuestra vida y nos enseñe a acogerlas con gratitud.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)