Carta dominical | «No es el final, es el inicio»

Lee la glosa del arzobispo de Barcelona, el cardenal Omella, que esta semana nos habla del misterio de la muerte y de la vida eterna.

29 Oct, 2026
Església de Barcelona
La Piedad de Michelangelo Buonarroti, 1490, basílica de San Pedro del Vaticano.
La Piedad de Michelangelo Buonarroti, 1490, basílica de San Pedro del Vaticano.

Los cristianos comenzamos el mes de noviembre con dos celebraciones que son como dos caras de la misma moneda. Ambas tienen presente el misterio de la muerte y de la vida eterna desde aspectos distintos. El primer día de este mes, en la solemnidad de Todos los Santos, recordamos a todos aquellos que respondieron con generosidad a la llamada de Dios y ya gozan de la vida eterna. Aunque a muchos de ellos no los conocemos, su testimonio es como una estrella que brilla con fuerza y nos guía en el camino que lleva a la santidad. Sus nombres ya están inscritos en el “libro de la vida” (Ap 20,12).

El dos de noviembre celebramos la Conmemoración de todos los fieles difuntos. Este día tenemos presentes a quienes han partido de este mundo y “duermen ya el sueño de la paz” (Plegaria Eucarística I). Todos ellos están llamados a gozar de la gloria eterna junto a Dios.

La muerte es una realidad triste y dolorosa, que nos abruma y nos causa miedo. Para muchos morir es un salto a la nada. Sin embargo, para los cristianos, la muerte no es el final. Hoy os propongo que meditemos sobre algunas imágenes que nos pueden ayudar a cruzar el camino que lleva a la otra vida con esperanza.

El evangelista Lucas nos describe con detalle a un mendigo llamado Lázaro, que vivía en un portal y tenía el cuerpo cubierto de llagas. El evangelista nos dice que cuando el mendigo murió, fue llevado al cielo por los ángeles (cf. Lc 16,22). Este relato fue recogido por la liturgia. Así, uno de los cantos más conocidos de las misas exequiales es “Al paraíso te conduzcan los ángeles”. Ciertamente, los cristianos creemos que cuando cruzamos el umbral de la muerte no estamos jamás solos. Dios siempre nos acompaña, nos espera con los brazos abiertos y nos regala a los ángeles custodios para que nos ayuden a cruzar con confianza el umbral de la puerta a la nueva existencia.

También podemos meditar sobre una imagen artística bien conocida. Me refiero a La Piedad de Miguel Ángel. La Piedad representa a la Virgen María que tiene en su regazo el cuerpo sin vida de Jesucristo. Esta imagen nos recuerda que, al morir, no caemos en un abismo, frío y oscuro. Jesús nos ha dado a una madre que nos acoge y a la que podemos decir: “Santa María, madre de Dios, ruega por nosotros pecadores, ahora y en la hora de nuestra muerte”. Ella está siempre atenta y disponible para recibirnos en el cielo.

La tercera imagen es la de una casa con muchas estancias. Jesús, cuando habla de su muerte, nos dice que va a la casa del Padre. Se trata de una casa donde Cristo nos preparará con amor un lugar donde viviremos para siempre. Cristo nos lo asegura con estas palabras: “Yo soy la resurrección y la vida; el que cree en mí, aunque haya muerto, vivirá” (Jn 11,25).

Queridos hermanos y hermanas, oremos por todas las personas que se encuentran en los últimos momentos de su vida; que jamás mueran solos, sino que siempre encuentren el apoyo de la comunidad cristiana. Oremos también, por intercesión de todos los santos, por nuestros hermanos difuntos para que puedan gozar de los bienes eternos del cielo. Que María, estrella de la esperanza, nos acompañe en el camino que lleva al cielo. Y a ella decimos: “muéstranos a Jesús fruto bendito de tu vientre”.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

20 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)