Carta dominical | «La tradición catalana de las Pasiones»

Imagen: G. Simón Ante la proximidad de la Semana Santa, quisiera dedicar esta carta dominical a una de las tradiciones religiosas populares más arraigadas en tierras catalanas: la escenificación de los hechos de la Pasión de Cristo, siguiendo la narración de los Evangelios. La lectura de la Pasión dentro de los oficios litúrgicos se remonta […]

03 Abr, 2025
Església de Barcelona

Imagen: G. Simón

Ante la proximidad de la Semana Santa, quisiera dedicar esta carta dominical a una de las tradiciones religiosas populares más arraigadas en tierras catalanas: la escenificación de los hechos de la Pasión de Cristo, siguiendo la narración de los Evangelios. La lectura de la Pasión dentro de los oficios litúrgicos se remonta a los primeros tiempos del cristianismo y se ha mantenido hasta la actualidad. Sin embargo, al hablar de la tradición de las Pasiones, me refiero a la representación de la Pasión, Muerte y Resurrección de Cristo, llevada a cabo por diversos intérpretes y con una escenografía propiamente teatral. Siendo párroco en el Bajo Aragón, tuve la alegría de acudir con los fieles de las parroquias a alguna representación de la Pasión en tierras catalanas. Fue una gran experiencia espiritual y de comunión para la feligresía. Ojalá podáis vivir esta experiencia con los hermanos y hermanas de la comunidad parroquial.

«Las Pasiones catalanas –escribe Francesc Massip i Bonet en el Diccionario de Historia Eclesiástica de Cataluña– siempre se han caracterizado por su fidelidad a los evangelios canónicos y por su tono serio y moderado, sin las incursiones cómicas de otras tradiciones. En adecuarse a la estructura ceremonial de la liturgia, la Pasión se convierte en cíclica, y cada momento de la Semana Santa tendrá su oportuna representación. Así, la Entrada a Jerusalén (Domingo de Ramos), la Cena y la Toma (Jueves Santo), la Pasión y muerte, los Lamentos bajo el sacrificado y el Descenso de la Cruz (Viernes Santo) y la Resurrección (Domingo de Gloria)». (cf. Francesc Massip i Bonet. Diccionario de Historia Eclesiástica de Cataluña (vol. III, artículo: Pasión, drama de la).

Durante los siglos XIV y XV se tiene constancia de la representación de uno o más de estos episodios a las catedrales de Tortosa (1347), Vic (que conserva el texto «del trescientos» de la Representación del Centurión), Barcelona (donde el 1406 se hacía la Resurrección y se conserva un fragmento del Descenso, Elna (1415), Lleida (1453), Girona (que conserva un fragmento de la Resurrección entorno a 1470) y Tarragona (1472).

Este mes de marzo, la Federación Catalana de Pasiones presentó el programa de la actual temporada en la Abadía de Montserrat con el espectáculo único «Pasión de Pasiones», dentro de los actos del Milenario de Montserrat. También se informó de que actualmente hay veintidós Pasiones en Cataluña que son miembros de la Federación. A todas ellas quiero expresarles mi reconocimiento y agradecimiento por mantener y renovar esta tradición tan valiosa por sus contenidos sociales y religiosos. Gracias por acercar a jóvenes, adultos y ancianos a la persona de Jesucristo y por ayudarnos a captar el inmenso amor de Dios por nosotros y su anhelo de hacernos partícipes de su salvación.

Queridos hermanos y hermanas, os animo a seguir disfrutando de estas representaciones teatrales que escenifican la Pasión en muchos lugares de Cataluña*. En el camino hacia la Semana Santa, dejémonos atrapar por la escenificación de la vida y la muerte de Jesucristo y, a través de ella, entremos en profunda comunión con quien es la fuente de la Vida y el Amor.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

*Podéis encontrar más información sobre las distintas representaciones de la Pasión en: https://www.fcpassions.cat/

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)