Carta dominical | «La Inmaculada Concepción de la Virgen María»

Hoy, primer domingo de Adviento, iniciamos un nuevo año litúrgico, un nuevo camino del Pueblo de Dios con Jesucristo y acompañados de María. Ella nos enseña a esperar la venida de su Hijo. Es el momento de dejarnos guiar por María. La Virgen aparece en la penumbra del Adviento como la flor más luminosa que […]

30 Nov, 2017
Església de Barcelona

Hoy, primer domingo de Adviento, iniciamos un nuevo año litúrgico, un nuevo camino del Pueblo de Dios con Jesucristo y acompañados de María. Ella nos enseña a esperar la venida de su Hijo. Es el momento de dejarnos guiar por María.

La Virgen aparece en la penumbra del Adviento como la flor más luminosa que nos da esperanza. El Adviento es el tiempo mariano por excelencia. En este sentido, en el inicio de este tiempo litúrgico celebramos la solemnidad de la Inmaculada Concepción, en la que el pueblo cristiano celebra que María fue preservada de cualquier mancha de pecado original y enriquecida con la plenitud de la gracia desde el primer momento de su concepción. El año 1854, el papa Pío IX proclamó el dogma de la Inmaculada Concepción fundamentándose en la fe de la Iglesia sobre este misterio mariano.

María fue Inmaculada porque se convertiría en madre del Hijo de Dios. El Espíritu Santo fue enviado para santificar su seno, para disponerlo a acoger al Hijo. San Sofronio, obispo, decía a María en un sermón: «Realmente eres bendita entre todas las mujeres, ya que si por naturaleza fuiste mujer, en verdad te convertiste en madre de Dios.» Para ser la Madre del Salvador, María fue «dotada con unos dones a la medida de una misión tan importante» (cf. LG 56). María fue guiada en todo momento por la gracia de Dios.

La figura de María de Nazaret toma un relieve especial en el corazón del Adviento. Ella ha acogido la Palabra en su corazón de virgen y en su seno maternal, la Palabra que se ha hecho carne de salvación. Realmente, María es el arca de la nueva y eterna alianza. Desde entonces, Dios es el Emmanuel, el Dios-con-nosotros.

En esta celebración y en este tiempo de Adviento todos somos invitados a fijar nuestra mirada sobre la humildad, sobre el espíritu generoso de servicio y sobre la exquisita caridad de santa María. Y somos espontáneamente inclinados a sumergirnos en la dulzura inefable de aquellos nueve meses en que María fue sagrario vivo de la esperanza, hecha ya presencia en ella.

El poeta Joan Maragall lo expresó bellamente en su poesía La nit de la Puríssima, en la que dice:

Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per aquest blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de desembre ella davalla,
i l’aire se tempera, i el món calla.
Davalla silenciosa…
Ai, quina nit més clara i més formosa!

En efecto, Dios quiso que la Inmaculada fuera bella ante sus ojos y perfecta ante los hombres. Pero quiso esto sin que dejara de ser una mujer, sin quitar nada a su feminidad; al contrario, sublimando su amor, su delicadeza, su sensibilidad y su entrega generosa a los demás. El papa Pablo VI decía al filósofo cristiano Jean Guitton: “En María se realiza la intención divina de hacer del ser humano el reflejo, la imagen, la fotografía, la semejanza de Dios”. Cuando las mujeres, las esposas y las madres se miran en María, realizan adecuadamente su gran vocación, como la realizó ella.

Que de la mano de María podamos aprovechar este tiempo de Adviento para disponernos interiormente a acoger a Dios que se hace presente en nuestras vidas.

† Cardenal Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)