Carta dominical | «La fiesta del fuego y el agua»

¡Aleluya! ¡Cristo vive! Hoy Jesús resucitado nos enseña que la vida es más fuerte que la muerte, que el amor es más poderoso que el odio. Una fuente de esperanza y de paz brota del sepulcro de Cristo y llena nuestro corazón de alegría. Ayer por la noche celebramos la Vigilia Pascual. Esta fiesta es, […]

28 Mar, 2024
Església de Barcelona

¡Aleluya! ¡Cristo vive! Hoy Jesús resucitado nos enseña que la vida es más fuerte que la muerte, que el amor es más poderoso que el odio. Una fuente de esperanza y de paz brota del sepulcro de Cristo y llena nuestro corazón de alegría.

Ayer por la noche celebramos la Vigilia Pascual. Esta fiesta es, tal como nos dice san Agustín, «la madre de todas las santas vigilias», ya que es la noche en que volvemos a vivir que Cristo ha resucitado. Hoy, al estilo de las antiguas catequesis mistagógicas, quisiera haceros una sencilla reflexión sobre dos elementos significativos de esta hermosa celebración: el fuego y el agua.

Durante la noche de Pascua, en medio de la oscuridad, tras bendecir el fuego, encendemos el cirio pascual. Fijémonos con atención en los símbolos que hay en él. El primer elemento que nos llama la atención es una cruz en la que se clavan cinco granos de incienso. Estos granos representan las cinco llagas de la Pasión de Jesús. Podemos observar también que en el cirio hay dos letras, el alfa y la omega, que son la primera y la última del alfabeto griego. Estas letras simbolizan que Cristo es el principio y el fin (cf. Ap 22,13). Él, simbolizado por el cirio pascual encendido, estará con nosotros hasta el final de los tiempos.

El cirio encendido representa a Jesús resucitado. Él es la luz del mundo. Él es la luz que resplandece en medio de la oscuridad. El que siga sus huellas no caminará jamás en tinieblas, sino que tendrá la luz de la vida (cf. Jn 8,12). Abramos nuestro corazón a Jesús y dejémonos transformar por el fuego de su amor.

Durante la Vigilia Pascual, a partir del cirio pascual, encendemos otras velas más pequeñas que cada uno lleva durante la celebración. Y es que Cristo quiere compartir con nosotros su luz. No escondamos la luz que Cristo nos regala, compartámosla con nuestros hermanos, especialmente con los más vulnerables.

El segundo elemento significativo de la noche de Pascua es el agua. El agua es fuente de vida y tiene la capacidad de lavar y purificar. En la noche de Pascua se bendice el agua que después se usará para todos aquellos que reciban el sacramento del bautismo. Durante esta celebración y todo el tiempo pascual toda la asamblea será rociada con esta agua. De esta manera renovaremos las promesas del bautismo y recordaremos con agradecimiento aquel día que nos unimos a Cristo y nos convertimos en miembros de la Iglesia.

Jesús es la fuente que nos regala el agua de la vida. Esta agua sacia nuestros anhelos más profundos. El que beba de ella no volverá a tener jamás sed (cf. Jn 4,14). Él es el único que puede hacer brotar de nuestro interior una fuente de agua viva que calme la sed del que se acerque a nosotros buscando una palabra de paz y esperanza.

Queridos hermanos y hermanas, pidamos a Dios que nos convierta en personas resucitadas, en hombres y mujeres de luz, llenos de la alegría de Cristo resucitado. Cristo vive, nos ama y siempre estará a nuestro lado ¡Feliz Pascua de Resurrección!

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Lc 14,1-6)