Carta dominical | La cercanía con Jesús

Hoy quiero escribir sobre la importancia de la trascendencia, es decir, sobre la capacidad que tiene la persona de trascender el mundo terrenal y abrirse a Dios. Reducir la persona a un ser material sin más miras que las terrenas es, en definitiva, apostar por su destrucción y la del mundo en el que vivimos. […]

25 Ene, 2017
Església de Barcelona

Hoy quiero escribir sobre la importancia de la trascendencia, es decir, sobre la capacidad que tiene la persona de trascender el mundo terrenal y abrirse a Dios. Reducir la persona a un ser material sin más miras que las terrenas es, en definitiva, apostar por su destrucción y la del mundo en el que vivimos.

Es preciso partir de una verdad reconocida por todos: para la construcción de una sociedad libre, democrática y rica en valores hay que poner en el centro a la persona humana.

La pregunta que muchas veces nos hacemos ante los cambios sociales y la forma de vida que llevamos es: ¿qué tipo de persona se está construyendo desde el ámbito de la educación, de la política o de las leyes de los parlamentos? Ahí está la clave del futuro de nuestra sociedad.

Si olvidamos o negamos que el ser humano está abierto a la trascendencia, a Dios (Verdad, Bondad, Belleza suma), tendremos muchas dificultades, porque ¿quién o qué da valor e importancia a la persona? ¿Solamente las mayorías parlamentarias? Es evidente que los derechos humanos, las responsabilidades, la dignidad de la persona, la identidad del matrimonio o de la familia, no pueden depender de una votación, por muy democrática que aparezca. Tiene que haber un asidero inamovible que no es otro que la trascendencia.

¡Qué bien lo dice el papa emérito Benedicto XVI en La caridad en la verdad (Cáritas in Veritate)! «Sin la perspectiva de una vida eterna, el progreso humano en este mundo se queda sin aliento». Esto quiere decir que sin Dios el desarrollo es imposible y deshumanizado. Por su parte, y abundando en esta misma idea, Pablo VI ya había subrayado en la década de los sesenta la importancia del Evangelio, imprescindible para la construcción de la sociedad desde la libertad y la justicia.

Dios es garante del verdadero desarrollo humano. Si el hombre fuera fruto sólo del azar o de la necesidad o si tuviera que reducir sus aspiraciones al estrecho horizonte de las situaciones en que vive; si todo fuera únicamente historia y cultura y el hombre no tuviera una naturaleza destinada a trascenderse en una vida sobrenatural, podría hablarse de incremento o de evolución, pero no de desarrollo. Ahí se encuentra la verdadera columna sobre la que se apoya el verdadero desarrollo, que permite que sea humano, perdurable y total.

No tener en cuenta esa apertura a Dios es abocarnos al fracaso. Benedicto XVI lo apunta finamente cuando dice: «La herida interior del hombre es su lejanía de Dios. El bien primero y esencial del que tiene necesidad el hombre es la cercanía de Dios mismo. Ayudemos a curar esa herida interior del hombre, su lejanía de Dios. El Reino de Dios no es algo junto a Dios: es sencillamente la presencia de Dios mismo, fuerza verdaderamente sanadora».

Eso mismo nos dejó escrito santa Teresa de Jesús, nuestra santa más universal. Ella llevaba por registro en su breviario una estampa en la que había escrito: «Nada te turbe. Nada te espante. Quien a Dios tiene nada le falta. Sólo Dios basta.» Ojalá que cada uno de nosotros cuide de manera especial su apertura a Dios y a sus hermanos. Que nunca nos encerremos en nosotros mismos.

+ Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del arzobispo metropolitano de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La criatura que hay en ella viene del Espíritu Santo.

(Mt 1,1-16.18-23)