Carta dominical | «El milagro de Lourdes»

Un año más, un gran número de peregrinos iremos el próximo 28 de junio al santuario de Nuestra Señora de Lourdes con nuestra Hospitalidad. La peregrinación a Lourdes es una experiencia maravillosa que cada uno vive y goza de manera diferente. El centro de Lourdes es la gruta de la Virgen: lugar de oración, de […]

07 Jun, 2018
Església de Barcelona

Un año más, un gran número de peregrinos iremos el próximo 28 de junio al santuario de Nuestra Señora de Lourdes con nuestra Hospitalidad. La peregrinación a Lourdes es una experiencia maravillosa que cada uno vive y goza de manera diferente.

El centro de Lourdes es la gruta de la Virgen: lugar de oración, de silencio y de reflexión. En esta gruta de Massabielle, el año 1858, la Virgen se apareció a Bernardita, una muchacha pobre y sencilla. Le habló. La Virgen habla a todos los peregrinos. Lo hace en el fondo del corazón. La fe, la esperanza y el amor son manifestaciones muy claras de todos los peregrinos que se reúnen en Lourdes. Y este testimonio de vida cristiana habla, interpela y hace presente a Dios, que es amor.

En Lourdes se producen curaciones. Muchísimos enfermos van allí con este deseo y con mucha fe. Pero muchos de ellos, cuando se encuentran ante la gruta de la Virgen y se llenan de las vivencias espirituales que se experimentan en el santuario, ya no piden la curación sino saber aceptar su enfermedad y unirla a la cruz de Cristo, o bien rezan por la curación de los demás. En una bella escultura de los jardines del santuario figura una expresión llena de luz que pronunció una peregrina italiana que era ciega: «Es más importante reencontrar la fe que reencontrar la vista». Este es el auténtico milagro, que suele ser muy frecuente en Lourdes.

Acercarse a los pies de la Virgen es una experiencia que nos transforma. Pero hacerlo con la Hospitalidad de la Virgen de Lourdes* es todavía más gratificante, porque es una peregrinación que hermana a peregrinos, voluntarios y enfermos de las diócesis de Barcelona, Sant Feliu y Terrassa. Cuando acompañamos y servimos a nuestros hermanos enfermos, la visita a Lourdes adquiere un sentido mucho más pleno. Los enfermos son un signo de la presencia viva de Jesucristo entre nosotros. Ellos nos ayudan a descubrir el sentido auténtico de la vida. El contacto atento y amoroso con los enfermos nos conduce a un encuentro profundo con el Señor. Los días de la peregrinación son como un anticipo de lo que deberían ser todos los días del año.

En las peregrinaciones diocesanas a Lourdes participan muchos jóvenes. Son voluntarios y realizan diversos servicios muy cerca de los enfermos. Son unos días intensos de trabajo, de oración y de fraternidad, pero especialmente de alegría interior. Los jóvenes que van a Lourdes por primera vez, como todos los peregrinos, coinciden en manifestar que volverán al año siguiente. El testimonio de muchos jóvenes que hace años que van a Lourdes con la Hospitalidad es que Lourdes engancha.

Además, Lourdes ofrece otro don a los peregrinos: la vivencia de la catolicidad del pueblo de Dios. En el santuario se encuentran cristianos de los cinco continentes, unidos a los pies de la Madre en una misma fe, esperanza y caridad. Las culturas y las lenguas se hermanan en la celebración de una misma fe. Y todos escuchan el mismo lema, que este año es el mensaje de María: «Haced lo que Él os diga» (Juan 2, 5b).

Queridos hermanos y hermanas, niños, jóvenes, adultos, enfermos y con salud, os animo a vivir esta experiencia participando en una de nuestras peregrinaciones diocesanas de finales del mes de junio o de septiembre*. Si este verano no podéis ir a Lourdes, recordad que María visita nuestros hogares y nos invita a hacer todo lo que su Hijo, Jesús, nos dice en el Evangelio y a través de la oración.

† Cardenal Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

*Hospitalidad de la Virgen de Lourdes de las diócesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat y Terrassa. Para más información: 934 874 009 – info@hospitalitat.org

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)