Carta dominical | «El miracle de Lourdes»

Un any més, una munió de pelegrins anirem el proper 28 de juny al santuari de la Mare de Déu de Lourdes amb la nostra Hospitalitat. El pelegrinatge a Lourdes és una experiència meravellosa que cadascú la viu i la gaudeix d’una manera diferent. El centre de Lourdes és la gruta de la Mare de […]

07 Juny, 2018
Església de Barcelona

Un any més, una munió de pelegrins anirem el proper 28 de juny al santuari de la Mare de Déu de Lourdes amb la nostra Hospitalitat. El pelegrinatge a Lourdes és una experiència meravellosa que cadascú la viu i la gaudeix d’una manera diferent.

El centre de Lourdes és la gruta de la Mare de Déu: lloc de pregària, de silenci i de reflexió. En aquesta gruta de Massabielle, l’any 1858 la Mare de Déu es va aparèixer a Bernadeta, una noia pobra i senzilla. Li va parlar. La Mare de Déu parla a tots els pelegrins. Ho fa en el fons del cor. La fe, l’esperança i l’amor són manifestacions ben paleses per a tots els pelegrinatges que s’apleguen a Lourdes. I aquest testimoniatge de vida cristiana parla, interpel·la i fa present Déu, que és amor.

A Lourdes hi ha guaricions. Molts malalts hi van amb aquest desig i amb molta fe. Però molts d’ells, quan es troben davant la gruta de la Mare de Déu i s’omplen de les vivències espirituals que s’experimenten al santuari, ja no demanen la guarició sinó saber acceptar la malaltia i unir-la a la creu de Crist, o bé demanen la guarició dels altres. En una bella escultura dels jardins del santuari podem llegir una expressió plena de llum que va pronunciar una pelegrina italiana que era cega: «És més important retrobar la fe que retrobar la vista.» Aquest és l’autèntic miracle, que sol ser molt freqüent a Lourdes.

Acostar-se als peus de la Mare de Déu és una vivència que ens transforma. Tanmateix, fer-ho amb l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes* és encara més gratificant, perquè és un pelegrinatge que agermana pelegrins, voluntaris i malalts de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. Quan acompanyem i servim els nostres germans malalts, la visita a Lourdes adquireix un sentit molt més ple. Els malalts són un signe de la presència viva de Jesucrist entre nosaltres. Ells ens ajuden a descobrir el sentit autèntic de la vida. El contacte atent i amorós amb els malalts ens porta a una trobada profunda amb el Senyor. Els dies del pelegrinatge són un petit tast del que haurien de ser tots els dies de l’any.

En els pelegrinatges diocesans a Lourdes participen molts joves. Són voluntaris i fan diversos serveis ben a prop dels malalts. Són uns dies intensos de treball, de pregària i de fraternitat, però especialment de joia interior. Els joves que van a Lourdes per primera vegada, com tots els altres pelegrins, coincideixen a manifestar que hi tornaran l’any següent. El testimoniatge de molts joves que fa anys que van a Lourdes amb l’Hospitalitat és que Lourdes enganxa.

A més, Lourdes ofereix un altre do als pelegrins: la vivència de la catolicitat del poble de Déu. Al santuari, s’hi troben cristians dels cinc continents, units als peus de la Mare de Déu en una mateixa fe, esperança i caritat. Les cultures i les llengües s’agermanen en la celebració d’una mateixa fe. I tots escolten el mateix lema, que enguany és el missatge de Maria: «Feu tot el que Jesús us digui» (Joan 2, 5b).

Benvolguts germans i germanes, nens, joves, adults, malalts i amb salut, us animo a viure aquesta experiència participant en un dels nostres pelegrinatges diocesans del final del mes de juny o de setembre*. Si aquest estiu no podeu anar a Lourdes, recordeu que Maria visita les nostres llars i ens convida a fer tot el que el seu Fill, Jesús, ens diu a l’Evangeli i en la pregària.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa. Per a més informació: 934 874 009 – info@hospitalitat.org

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)