Carta dominical | «El combustible de la caridad»

Estamos de lleno en el verano y durante esta época del año tenemos más tiempo para descansar, contemplar la naturaleza y estar con nuestros familiares y amigos. Estos días podemos aprovecharlos también para orar con más intensidad. A propósito de la importancia de la oración, quisiera compartir con vosotros un cuento que llegó a mis […]

29 Jul, 2021
Església de Barcelona

Estamos de lleno en el verano y durante esta época del año tenemos más tiempo para descansar, contemplar la naturaleza y estar con nuestros familiares y amigos. Estos días podemos aprovecharlos también para orar con más intensidad.

A propósito de la importancia de la oración, quisiera compartir con vosotros un cuento que llegó a mis manos. La historia nos cuenta la vida de un anciano que vivía en el desierto. Se decía que era un gran asceta que había conseguido un alto grado de espiritualidad.

Un día, el anciano fue visitado por un ángel que le habló de un zapatero muy humilde que vivía en una ciudad de muy mala fama. Según el ángel ese hombre le superaba en santidad. Entonces el anciano, sorprendido por aquella revelación, decidió ir a la ciudad para conocerlo.

Cuando el anciano llegó a la ciudad, visitó al zapatero y estuvieron hablando un buen rato. El zapatero le explicó al anciano lo que hacía todos los días. Dedicaba ocho horas a trabajar en su pequeño taller, ocho a orar y otras ocho a descansar. Además, daba una tercera parte de lo que ganaba a la Iglesia, otra a los pobres y lo que le quedaba era para poder comer y pagar sus gastos.

El anciano quedó sorprendido, ya que él, después de dar sus bienes a los pobres y de dedicar su vida a la oración, era considerado menos santo. Entonces el anciano le preguntó cómo lo hacía para poder soportar a todos los que vivían en aquella ciudad corrupta. Él le respondió que no le suponía ningún esfuerzo convivir con ellos, ya que los consideraba sus hermanos y rezaba para que se salvaran.

En aquel momento, el anciano lo comprendió todo. Este zapatero trataba de aceptar a los demás tal como eran. Y, precisamente por ello, era superior en santidad. El anciano, algo avergonzado, se fue y regresó al desierto. Desde entonces, dedicó su vida a orar por la salvación de los demás y a quererlos con sus virtudes y defectos.

Dios nos ama tal como somos, pero nos sueña mejores. Dejemos que Él nos transforme para ver a los demás como hermanos, aceptarlos, cuidarlos y ofrecerle nuestra oración por su salvación eterna. Esta historia nos enseña que orar es dirigirnos a Dios para ofrecerle nuestra vida y encomendarle la de los demás.

El cuento nos anima, pues, a descubrir la oración de intercesión por los que encontramos en el camino. Si oramos por ellos, nuestra vida será como la zarza de la que nos habla la Sagrada Escritura. La zarza ardía, pero jamás se consumía (cf. Ex 3,2). Y es que la oración es el combustible que alimenta el fuego de la caridad.

Esta historia nos enseña que la santidad no es solo algo personal, tiene también una dimensión comunitaria. Tal como nos dice Fray Luis de León en una bella poesía, la santidad es «un camino que va de mí hacia mi hermano».

Queridos hermanos y hermanas, ojalá que, durante este verano, encontremos algún momento para cuidar nuestra oración. Que María nos ayude a acoger la Palabra de Dios y a orar en cualquier momento de nuestra vida.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Los hijos de este mundo son más astutos con su propia gente que los hijos de la luz.

(Lc 16,1-8)