Carta dominical | «El camino sinodal»

Caminar juntos, contar con la ayuda del otro, nos fortalece y es el camino más eficaz y gratificante para resolver problemas, para ver salidas y, en definitiva, para avanzar. Esto se ve claramente en una familia donde las dificultades y problemas se comparten y se intentan resolver todos juntos. La Iglesia es una gran familia […]

15 Jul, 2021
Església de Barcelona

Caminar juntos, contar con la ayuda del otro, nos fortalece y es el camino más eficaz y gratificante para resolver problemas, para ver salidas y, en definitiva, para avanzar. Esto se ve claramente en una familia donde las dificultades y problemas se comparten y se intentan resolver todos juntos.

La Iglesia es una gran familia que crece y avanza, compartiendo la vida y trabajando unida, guiada por el Espíritu Santo. En este sentido, utilizamos un término muy preciso para calificarla, hablamos de la Iglesia sinodal.

La misión evangelizadora y la sinodalidad definen la manera de hacer y de ser de la Iglesia, son su esencia. Caminar juntos con la mirada y el corazón de Dios es la clave que nos permite interpretar la realidad (cf. Discurso del papa Francisco a la Conferencia Episcopal Italiana, 22 de mayo de 2017).

La Iglesia Archidiocesana de Barcelona hace tiempo que intenta poner en práctica la sinodalidad. Caminar juntos, interpelándonos y ayudándonos unos a otros a la luz del Espíritu, es lo que estamos aprendiendo a hacer en el marco del Plan Pastoral Diocesano «¡Salgamos!». Ahora, a punto de acabar el curso, estamos trabajando en la reorganización pastoral de la archidiócesis. Queremos que nuestras estructuras y nuestra organización estén al servicio de la misión y de la comunión con el fin de promover una mejor evangelización.En este mismo horizonte, el Papa ha convocado la XVI Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos con el tema: «Por una Iglesia sinodal: comunión, participación y misión». Él ha querido que sea un proceso que implique a todos desde el principio, empezando con el trabajo en las Iglesias particulares para hacer posible la participación real de todo el Pueblo de Dios.

Tras la apertura del Sínodo en el Vaticano el 9 de octubre de 2021 habrá diferentes fases. Del domingo 17 de octubre hasta el mes de abril de 2022 tendrá lugar una primera fase en la que se interpelará a las Iglesias particulares, que enviarán sus conclusiones a las respectivas Conferencias Episcopales y estas lo harán a la Secretaría del Sínodo. Todos tendremos la posibilidad de participar a través de las parroquias, instituciones o movimientos. Entre septiembre de 2022 y marzo de 2023, llegará la fase de trabajo por continentes, con reuniones internacionales. Finalmente, todo este proceso entrará en la fase universal que culminará en el Vaticano con la celebración de la XVI Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos, en octubre de 2023.

Providencialmente, en nuestra Archidiócesis, este proceso sinodal coincidirá con el trabajo sobre el eje del discernimiento del Plan Pastoral Diocesano «¡Salgamos!». El Papa nos recuerda que todos estamos invitados a esta nueva salida misionera. Y añade que cada cristiano y cada comunidad discernirán cuál es el camino que el Señor les pide. Todos estamos llamados a salir de la propia comodidad y a acercarnos a los que necesitan la luz del Evangelio (cf. Evangelii gaudium, 20).

Queridos hermanos y hermanas, puede que recuperar esta manera de hacer sinodal en la Iglesia nos cuestione y nos inquiete. Pero no tengamos miedo, si caminamos juntos, bajo la guía del Espíritu Santo, vamos a sacar adelante el proyecto de amor que nos confió Jesús. Santa María, acompáñanos siempre en este camino.

† Card. Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)