Francis S. Collins: del ateísmo a la religión a través de la ciencia

  Las experiencias de fe son personales e intransferibles y esto hace que sean particularmente interesantes. Los itinerarios que llevan estas experiencias resultan interesantes en la medida que nos dibujan el juego del razonamiento y las convicciones emocionales vitales en medio de los contextos culturales en los que se producen estos itinerarios. Francis Collins (Stauton, […]

01 Feb, 2023
Òscar Martí

 

Las experiencias de fe son personales e intransferibles y esto hace que sean particularmente interesantes. Los itinerarios que llevan estas experiencias resultan interesantes en la medida que nos dibujan el juego del razonamiento y las convicciones emocionales vitales en medio de los contextos culturales en los que se producen estos itinerarios.

Francis Collins (Stauton, Virginia, 1950) es un destacado científico Norte-americano, químico y médico, con una brillante carrera investigadora y académica principalmente en biología genética. Miembro destacado de la Academia Nacional de Ciencias de Estados Unidos, desde 1999 hasta el 2008 dirigió el Proyecto Genoma Humano, participado por 18 naciones, figurando en el 2000 en la presentación del esbozo del genoma humano con el presidente Clinton. El presidente Obama lo nombró, en el 2009, presidente de los National Institutes of Health de los Estados Unidos. Científicamente, ha identificado el gen de la neoplasia endocrina múltiple y ha realizado un amplio estudio en la población finlandesa de la genética de enfermedades con la fibrosis quística, la neurofibromastosis y la enfermedad de Huntington. Ha obtenido numerosos galardones como el Premio Internacional Killby (1993), el Premio Príncipe de Asturias (2001), la Medalla Presidencial de la Libertad de los Estados Unidos (2007) o la Medalla Nacional de la Ciencia de este país (2008).

Su itinerario va desde el ateísmo a la fe cristiana precisamente a través de la ciencia. Él mismo explica este itinerario al principio de un libro –¿Cómo habla Dios? La evidencia científica de la fe. Temas de hoy, 2007- en la que presenta el camino seguido.

Las etapas comentadas por Collins son interesantes en la medida que es la profundidad científica la que acompaña a Collins en el acceso a la fe, concretamente las consideraciones cosmológicas en primer lugar -ajuste fino de los parámetros cosmológicos- tema en el que juntamente con el tema del Big-Bang en el que física y metafísica coinciden de forma inevitable, del mismo modo que lo señala también M-Y Bolloré y O. Onnassies en un texto que sugiere y a la vez provoca –Dieu, la science, les preuves. Eds Tredaniel, 2021-. Además, y en segundo lugar, Collins cita en su itinerario hacia la fe, su brillante experiencia en la búsqueda del DNA humano, tema en el que es una autoridad mundial. Cosmología y biología han acompañado el camino hacia la fe de este eminente científico.

El marco es el debate Fe/Ciencia que va resultando tan interesante como  positivo. Después de siglos en que ciencia y fe iban de la mano, e incluso grandes científicos eran clérigos (pensad en Mendel, Berkeley, Copérnico y más modernamente el mismo “inventor” de la teoría del Big Band: el sacerdote belga Lemaitre) durante un siglo se puso de moda destacar el antagonismo entre ciencia y fe, enfrentando anécdotas desafortunadas por parte de religiosos y científicos. Hoy, ya somos conscientes que ciencia y fe son dimensiones complementarias del complejo campo del conocimiento humano y que observaciones experimentales, reflexiones filosóficas, propuestas de sentido e incluso expresiones estéticas y emocionales pueden articularse dentro del limitado mundo mental humano y delante del Misterio  (Einstein dixit) que es la realidad en sus más profundos niveles.

Precisamente, para trabajar en la correlación del conocimiento científico y religioso, Collis creó la Fundación BioLogos, en el año 2007. El Papa Benito XVI, lo nombró miembro de la Pontificia Academia de Ciencias, institución de gran prestigio internacional. La experiencia religiosa de Collins se podría situar en un cristianismo “teísta” que está cerca de la persona, ya que Collins ha señalado siempre la experiencia religiosa como una línea de aproximación a la persona, paralela a la que ofrece la ciencia biomédica que él ha trabajado profundamente en el campo de la genética. Es probable que alguna de las formas de expresión religiosa de Collins nos parezca un poco “americanas”, en el sentido de menos especulativas y filosóficas que las que nos son más familiares, pero esto forma parte de las peculiaridades de los itinerarios personales de la fe.

Dr. Ramon M. Nogués

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Alegraos y regocijaos, porque vuestra recompensa será grande en el cielo.

(Mt 5,1-12a)