El confinamiento, una auténtica prueba

  El coronavirus no es solo un drama. «Hemos sido desposeídos de todo, inclusive del desierto», nos decía Cioran en Del inconveniente de haber nacido. La conexión, la congestión y la aceleración, encierran nuestras existencias hasta la asfixia y conspiran contra toda vida interior. En este mundo sobrecalentado, el virus nos ofrece la ocasión de […]

23 Abr, 2020
Òscar Martí

 

El coronavirus no es solo un drama. «Hemos sido desposeídos de todo, inclusive del desierto», nos decía Cioran en Del inconveniente de haber nacido. La conexión, la congestión y la aceleración, encierran nuestras existencias hasta la asfixia y conspiran contra toda vida interior. En este mundo sobrecalentado, el virus nos ofrece la ocasión de un tiempo de suspensión, una respiración, una pausa.

Esta experiencia es una prueba. El gran silencio suscita angustia, vértigo… Surgen preguntas inéditas. La soledad también revela el caos interior que se enmascaraba con mil actividades. En la inmovilidad y la vida desacelerada, las aguas turbulentas de la mente emergen: ¿Hay algún remedio para los pensamientos que nos asedian?

Una sed inmensa de vacío

Los padres del desierto decían: «Ve, siéntate en tu celda (kellion), y tu celda te lo enseñará todo». Consideremos el confinamiento impuesto por las circunstancias, no como un castigo, sino como el camino de una paradójica liberación. Una oportunidad para volver a conectar con uno mismo y volver a lo esencial. El confinamiento es una prueba de verdad. Pero a todas aquellas personas que resistirán pacientemente, humildemente, sus durezas, el desierto también les revelará sus riquezas. Son innumerables.

Dejar infusionar las horas

El vacío exhuma verdades que esconden las agendas sobrecargadas. Al dejar infusionar las horas, las sensaciones se hacen más densas; damos a las cosas y a las personas la oportunidad de desplegar sus matices. Ver pasar el tiempo, escuchar el silencio, hojear un clásico o incluso no hacer nada se convierten en actos intensos, que nos abren a la profundidad de la existencia. En el siglo XVIII, el escritor Xavier de Maistre, puesto bajo custodia a causa de un duelo, probó el confinamiento. En Viaje alrededor de mi habitación, nos recuerda que podemos convertirnos en unos peregrinos inmóviles. Sí, nuestros horizontes interiores tienen profundidades insospechadas.

«El hombre que renuncia al mundo se pone en condición de entenderlo», dijo Paul Valéry. El paso a un lado que nos impone el coronavirus también puede convertirse en una táctica del espíritu crítico, una higiene del pensamiento. Un desvío para volverse más clarividente. Porque, finalmente, nuestro mundo no puede continuar mucho más por este camino y a este ritmo.

La felicidad no consiste solo en correr, producir y consumir. No se puede vivir eternamente sin mirar a las estrellas. Necesitamos hombres y mujeres de silencio, de soledad, de oración. Que este tiempo de retiro forzado sea una oportunidad para volver a conectar con la interioridad, pero también para meditar, como Thoreau en Walden, aquellos libros que nos importan para encontrar respuestas a estas preguntas urgentes: ¿Qué deseamos realmente? ¿Qué queremos salvar?

Ezequiel Mir

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

En la casa de mi Padre hay muchas moradas.

(Jn 14,1-6)