El confinamiento, una auténtica prueba

  El coronavirus no es solo un drama. «Hemos sido desposeídos de todo, inclusive del desierto», nos decía Cioran en Del inconveniente de haber nacido. La conexión, la congestión y la aceleración, encierran nuestras existencias hasta la asfixia y conspiran contra toda vida interior. En este mundo sobrecalentado, el virus nos ofrece la ocasión de […]

23 Abr, 2020
Òscar Martí

 

El coronavirus no es solo un drama. «Hemos sido desposeídos de todo, inclusive del desierto», nos decía Cioran en Del inconveniente de haber nacido. La conexión, la congestión y la aceleración, encierran nuestras existencias hasta la asfixia y conspiran contra toda vida interior. En este mundo sobrecalentado, el virus nos ofrece la ocasión de un tiempo de suspensión, una respiración, una pausa.

Esta experiencia es una prueba. El gran silencio suscita angustia, vértigo… Surgen preguntas inéditas. La soledad también revela el caos interior que se enmascaraba con mil actividades. En la inmovilidad y la vida desacelerada, las aguas turbulentas de la mente emergen: ¿Hay algún remedio para los pensamientos que nos asedian?

Una sed inmensa de vacío

Los padres del desierto decían: «Ve, siéntate en tu celda (kellion), y tu celda te lo enseñará todo». Consideremos el confinamiento impuesto por las circunstancias, no como un castigo, sino como el camino de una paradójica liberación. Una oportunidad para volver a conectar con uno mismo y volver a lo esencial. El confinamiento es una prueba de verdad. Pero a todas aquellas personas que resistirán pacientemente, humildemente, sus durezas, el desierto también les revelará sus riquezas. Son innumerables.

Dejar infusionar las horas

El vacío exhuma verdades que esconden las agendas sobrecargadas. Al dejar infusionar las horas, las sensaciones se hacen más densas; damos a las cosas y a las personas la oportunidad de desplegar sus matices. Ver pasar el tiempo, escuchar el silencio, hojear un clásico o incluso no hacer nada se convierten en actos intensos, que nos abren a la profundidad de la existencia. En el siglo XVIII, el escritor Xavier de Maistre, puesto bajo custodia a causa de un duelo, probó el confinamiento. En Viaje alrededor de mi habitación, nos recuerda que podemos convertirnos en unos peregrinos inmóviles. Sí, nuestros horizontes interiores tienen profundidades insospechadas.

«El hombre que renuncia al mundo se pone en condición de entenderlo», dijo Paul Valéry. El paso a un lado que nos impone el coronavirus también puede convertirse en una táctica del espíritu crítico, una higiene del pensamiento. Un desvío para volverse más clarividente. Porque, finalmente, nuestro mundo no puede continuar mucho más por este camino y a este ritmo.

La felicidad no consiste solo en correr, producir y consumir. No se puede vivir eternamente sin mirar a las estrellas. Necesitamos hombres y mujeres de silencio, de soledad, de oración. Que este tiempo de retiro forzado sea una oportunidad para volver a conectar con la interioridad, pero también para meditar, como Thoreau en Walden, aquellos libros que nos importan para encontrar respuestas a estas preguntas urgentes: ¿Qué deseamos realmente? ¿Qué queremos salvar?

Ezequiel Mir

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)