Concierto y testimonios para la esperanza en Sant Pau del Camp

El Secretariado pastoral por los marginados cierra el curso con los testimonios de voluntarios y las letras evangélicas del cantante Migueli

05 Jul, 2021
Església de Barcelona

Este año sí. Este año el Secretariado de pastoral por los marginados del Arzobispado de Barcelona ha podido celebrar la ‘Fiesta de la esperanza’, que el verano pasado se tuvo que anular en el último momento por restricciones sanitarias. Había ganas de cantar, de dar gracias, de abrir los corazones y las manos después de un año especialmente duro para la pandemia del Covid. Las canciones de Migueli y el testimonio de jóvenes. Estos que compartieron sus experiencias como voluntarios, fueron el guión del último acto organizado por la Pastoral Social este año.

Unas setenta personas se encontraron en la iglesia de Sant Pau del Camp. Allí, todos entonaron las melodías del cantautor español Migueli, que nos recuerda que el amor todo lo arregla y que cada uno con su granito de arena puede construir el reino de Dios.

Antes de empezar, se dio la bienvenida a Mn. Joan Costa, responsable de la Delegación de pastoral social y caritativa de la archidiócesis de Barcelona, ​​así como, a Angel Zambrana, diácono y responsable del Secretariado de pastoral con marginados.

Testimoniaje

Uno de los momentos más intensos del acto fue con los testimonios de Anna Ginebra, estudiante de enfermería y voluntaria en comedores sociales; Jordi Armengou, estudiante de trabajo social, monitor de niños y voluntario de Cáritas; y Lluís Busto, miembro del Casal Loyola del Jesuitas, donde ha colaborado en diversos voluntariados.

Todos ellos compartieron sus experiencias, que aún tienen más valor en un año especialmente duro para la pandemia, en la que el voluntariado de la diócesis se ha rejuvenecido. «Claro que a veces da pereza encontrar tiempo para dedicarlo a los demás, pero pienso en Jesús que siempre estaba haciendo voluntariado, y luego recibes una recompensa tan grande, su sonrisa y saber que haces algo de utilidad», comentó Anna. Para todos ellos, la fe les ha ayudado en este camino y animaron a todos a probar la experiencia del voluntariado.

Manos arriba

«Como las arenas del desierto vienen como las arenas del desierto van», así lo entonaba el cantante cristiano Migueli, con sus letras y música animada. Con estas letras contagió a los presentes a sonreír y levantar los brazos. Fue como los diminutos granos de arena, pequeños gestos que hacemos cada día y que ayudan a construir el reino de Dios. También, alzó la voz para tener cuidado de nuestro planeta. En las crisis «la gente empobrecida es la que más sufre. Un clamor a abrir los corazones, mirarnos a los ojos y renovarnos cada día. «¡Todos somos iguales de importantes, todos somos hijos de Dios!», cantó.

Y con esta alegría, se dio por finalizado este curso, que nos deja momentos como la Jornada Mundial de la Pobreza con la celebración de la Eucaristía en el claustro de la iglesia de Santa Ana. También, entre estos momentos, el encuentro entre el cardenal Juan José Omella y las entidades sociales de la archidiócesis para hacer balance de la importante labor que llevan a cabo.

¡Buen verano y esperamos volver con las fuerzas renovadas!

Glòria Carrizosa Servitje

Secretariado de Marginación

Te interesará…

Síguenos

Facebook

5 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)