Testimonio de la peregrinación a Roma: “Ilusión, alegría y deseo compartido, camino hacia el sacerdocio”

Un seminarista explica su experiencia con el equipo de formadores y los seminaristas de Barcelona y Sant Feliu y el obispo Javier Vilanova

15 Dic, 2022
Montse Punsoda

Fotografías: Seminario Conciliar/ Vatican Media

Toda actividad que realizamos con el Seminario sólo se entiende si tenemos presente su misión dentro de la Iglesia: formar a pastores según el corazón de Cristo. Éste fue el objetivo principal de nuestra peregrinación a Roma durante el puente de la Inmaculada, que tuvo como centro la audiencia con el papa Francisco. Viajamos el equipo de formadores y los seminaristas de Barcelona y Sant Feliu acompañados por el obispo Javier Vilanova.

Con el papa Francisco, de tú a tú

Lo más impresionante en todos los sentidos fue poder estar con el Papa. No es lo mismo leer sus textos, verlo en vídeo… que estar con él. Precisamente, esto se puso en evidencia cuando el Papa decidió entregarnos el discurso que había preparado, para que lo leyéramos en otro momento, y nos animó a que le hiciéramos preguntas: «el más cara dura que empiece». Recuerdo con qué sonrisa nos miró en ese momento. Después de esto, ya no importaba sólo lo que nos decía, sino también cómo lo decía. Por ejemplo, su tristeza al explicarnos las causas de la falta de vocaciones en la actualidad. También la risa que provocó cuando, al preguntarle sobre sus alegrías, nos dijo con tono bromista: “¡una alegría es que estén hoy todos ustedes aquí, que parece que aún no hemos cerrado la sucursal por allá abajo!”

Fue un verdadero diálogo, que nos ilusionó y animó a todos. Al final, quiso saludar a cada uno personalmente: un detalle muy especial.

Conociendo Roma y los orígenes

El resto del viaje, desde el jueves por la noche hasta el domingo por la mañana, aprovechamos para visitar. El viernes celebramos Misa en la cripta del Papas y vimos la basílica y los museos vaticanos. Por la tarde pudimos adentrarnos en los scavi: las excavaciones hechas bajo el altar de la basílica de San Pedro donde se encontraron la tumba y los huesos del apóstol.

A todos nos impresionó mucho constatar el arraigo histórico de nuestra fe. También fue una buena preparación para visitar al Papa al día siguiente. Ese mismo día y sábado por la noche nos organizamos para visitar y rezar en otros monumentos o iglesias de la ciudad.

Como decía al inicio, lo más importante ha sido, como en todo el itinerario del Seminario, lo que el Señor ha hecho en nosotros para formarnos como sacerdotes. Hemos compartido la ilusión de visitar al Papa, la alegría de poder estar con él y el deseo de transmitir esta experiencia a los demás.

Ilusión, alegría y deseo de transmitir: tres cosas importantísimas para ser verdaderos testimonios en la vocación a la que Dios nos llama. Tres cosas que debemos seguir compartiendo en el Seminario y, si Dios quiere, formando parte del presbiterio de Barcelona o de Sant Feliu de Llobregat.

Javier Casals (Seminarista de Barcelona)

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)