Sensaciones y esperanzas ante la ordenación diaconal de seis seminaristas

Mons David Abadías, obispo auxiliar de Barcelona, conferirá la ordenación diaconal a Xavier Campmany, Javier Casals, Santi Claret, Guillermo Lisicico, David Lucena y Joan Piñol

13 Jun, 2024
Església de Barcelona

Este domingo, 16 de junio, a las 18 h, seis seminaristas recibirán la ordenación diaconal, camino del sacerdocio. La ceremonia tendrá lugar en la basílica de la Sagrada Família, a las 18 h, y el obispo auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías será el encargado de conferir la ordenación a Xavier Campmany, Javier Casals, Santi Claret, Guillem Lisicic, David Lucena i Joan Piñol. El obispo Mons. Javier Vilanova i Pellisa concelebrará la Eucaristía.

«Emoción y gratitud»

«Es un momento de gran emoción y gratitud. Significa recibir un sacramento por el que llevamos muchos años preparándonos». Así explica sus sensaciones frente al de este paso, Joan Piñol, de treinta y un años. Fue en septiembre de 2017, cuando después de la universidad inició un proceso de discernimiento para saber tal y como dice él: «qué quería Dios de mí». Asegura que «más que una decisión personal, al final entrar en el Seminario es responder a un llamamiento en el marco de una relación de amistad con Jesucristo».
David Lucena, que llegó al Seminario de Barcelona tras cursar filosofía en el Seminario de Toledo, explica que la familia y los sacerdotes amigos fueron primordiales para decidir hacerse sacerdote, así como, «la guía del Espíritu Santo». «Comprender que Dios había entregado su vida por mí me movió a querer entregar la mía toda a Él», explica.
También, para Javier Casals, de veintiocho años, el ejemplo de los padres, de los hermanos y de los amigos fueron un detonante, junto con la «Gracia» que le hizo elegir el sacerdocio como vocación.
Después de unos años de formación, ese deseo por ser sacerdotes lo viven con más fuerza. Y es que, tal y como explica Casals, el Seminario «ha sido un tiempo de descubrimientos impresionantes y ha encontrado más motivos para ello». En la línea que expresa Lucena, ahora «la motivación es mayor, más profunda y sólida». «No es que haya cambiado»- argumenta Joan Piñol- sino que «ha madurado más». Tal y como dice, «el latido del primer amor sigue ahí, pero ahora la vocación es más profunda y arraigada. Ya no es una vaga intuición, sino una realidad que conforma mi identidad».

Servir como diáconos

Antes de ser sacerdotes, servirán durante un período a la Iglesia como diáconos. Un momento de «gran emoción y gratitud» -se refiere Joan Pinyol-. Un paso, que reciben tal y como dice Javier Casals como «un deseo muy grande en el corazón». «Notas como Cristo te atrae para que seas totalmente para Él, para que puedas vivir en Él su amor por la Iglesia», añade.
Recibiendo la ordenación diaconal, reciben la definitiva consagración a Dios. David Lucena lo recibe como un paso que «cerca más que nunca al altar, donde espero algún día celebrar a la santa Misa como sacerdote». Este nombramiento marca el último tramo de camino hacia el sacerdocio. Un período para «continuar creciendo en la intimidad con Cristo ya su servicio con humildad y sencillez», destaca Juan. Por su parte, David Lucena, espoleado desea «vivir esta etapa con mayor santidad, a gloria de Dios y bien de las almas». «Por supuesto, la responsabilidad que implica el diaconado me empujará a responder más generosamente a la llamada de Dios» añade Lucena.
En un punto de vista similar de Javier Casals, «el ser diácono es un gran empuje: el diácono es constituido mensajero del Evangelio, es decir, de la Buena Nueva». Y como dice, «¡Qué mejor que ser sembradores de esperanza para prepararse para el sacerdocio!»

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no fuisteis fieles en la riqueza injusta, ¿quién os confiará la verdadera?

(Lc 16,9-15)