Seis de cada diez catalanes aprueban al papa León XIV

Los ciudadanos consideran el Pontífice como el líder internacional más bien valorado

09 Jul, 2026
Església de Barcelona

El viaje apostólico del Papa León XIV a Cataluña ha aumentado el reconocimiento y la popularidad del Pontífice entre los catalanes y las catalanas. Así lo recoge el último barómetro publicado por el Centro de Estudios de Opinión. Según la encuesta, un 59% de los catalanes aprueba al Obispo de Roma. Esto lo convierte en el líder internacional mejor valorado por la ciudadanía de Cataluña.

La encuesta también señala que un 9% de los catalanes concede mucha importancia a la opinión del Papa, dos puntos más que en la encuesta publicada hace un año, coincidiendo con el Cónclave y la elección de León XIV como nuevo Papa. En cuanto a las confesiones religiosas, la cifra asciende al 14 % entre los católicos y se sitúa en el 8% entre quienes se reconocen como seguidores del islam.

El estudio también destaca que la opinión del Santo Padre resulta interesante para uno de cada cuatro catalanes cuando habla de los temas que les preocupan. Según el director del CEO, esto significa que una parte importante de la población catalana escucha y tiene en cuenta la opinión de León XIV cuando habla y propone soluciones para la vivienda o critica la gestión de la inmigración que llevan a cabo algunos gobiernos.

De hecho, desde el Centro de Estudios de Opinión subrayan que son muchos más los catalanes que aseguran escuchar los mensajes del Papa que el conjunto de ciudadanos que se declaran católicos practicantes. Para Joan Rodríguez, director del centro de encuestas de la Generalitat, esto está relacionado con el hecho de que «las figuras que, a escala mundial, conectan espiritualmente con la población pueden llegar a un público más amplio de aquel al que van dirigidas».

FUENTE: Catalunya Cristiana

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)