Sis de cada deu catalans aproven el papa Lleó XIV

Els ciutadans consideren el Pontífex com el líder internacional més ben valorat

09 Jul, 2026
Església de Barcelona

El viatge apostòlic del Papa Lleó XIV a Catalunya ha augmentat el reconeixement i la popularitat del Pontífex entre els catalans i les catalanes. Així ho recull l’últim baròmetre que ha publicat el Centre d’Estudis d’Opinió. Segons l’enquesta, un 59% dels catalans aproven el Bisbe de Roma. Això el converteix en el líder internacional que els ciutadans de Catalunya valoren més positivament.

L’enquesta també diu que un 9% dels catalans dona molta importància a l’opinió del Papa, dos punts més dels que ho pensaven a l’enquesta que es va publicar ara fa un any, coincidint amb el Conclave i l’elecció de Lleó XIV com a nou Papa. Pel que fa a confessions religioses, la xifra s’enfila fins al 14% en el cas dels catòlics i és d’un 8% entre els que es reconeixen com a seguidors de l’islam.

L’estudi també destaca que l’opinió del Sant Pare és interessant per a un de cada quatre catalans quan parla dels temes que els preocupen. Segons el director del CEO, això vol dir que una part important de la població catalana escolta i té en compte l’opinió de Lleó XIV quan aquest parla i proposa solucions per a l’habitatge o critica la gestió de la immigració que fan alguns governs.

De fet, des del Centre d’Estudis d’Opinió remarquen que hi ha molts més catalans que asseguren que escolten els missatges del Papa del conjunt de ciutadans que es declaren catòlics practicants. Per a Joan Rodríguez, director del centre d’enquestes de la Generalitat, això està relacionat amb el fet que «les figures, a nivell mundial, que connecten espiritualment amb la població, poden arribar a un públic més ampli d’aquell al que estan destinades».

FONT: Catalunya Cristiana

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)