Se presenta el libro: «¿Qué pinta Dios hoy?»

Fernando Cordero presenta durante estas fiestas su relato sobre las "Imágenes y metáforas para comunicar la fe"

02 Ene, 2018
Església de Barcelona

Esta última semana de diciembre tuvo lugar en la diócesis de Barcelona la presentación del último libro de Fernando Cordero: “¿Qué pinta Dios hoy? Imágenes y metáforas para comunicar la fe”.

Quique Fernández, Coordinador de la Escuela de Animación Bíblica, fue el encargado de presentar el acto y dar paso a cada uno de los que intervenían. En primer lugar lo hizo Carolina Ramírez, directora de secundaria del Colegio Padre Damián, que gracias al trato cotidiano con el autor ha sido testigo del proceso de redacción del libro. En su intervención Carolina subrayó la enorme variedad de metáforas que podemos encontrar en su interior y que hacen posible hablar de la fe de forma sencilla pero con rigor a partir de imágenes y conceptos de ámbitos tan diferentes como la zoología, el cine, el deporte, la tecnología, el diseño de interiores o la moda.

A continuación Gemma Morató, dominica, periodista, teóloga y amiga del autor desde hace muchos años confesó a los presentes ser una de las que animó a Fernando a estudiar periodismo, pues para ella se trata de una profesión estrechamente vinculada a la vocación de anunciar la Buena Noticia que todos estamos llamados a compartir y que recordamos de forma especial en estos días. Gemma admitió no ser simpatizante de ese discurso apofático que a menudo rodea a la fe y a Dios, y por ello se declaró entusiasta de la forma en la que Fernando acerca la espiritualidad, la eclesiología o la cristología al lector: con un lenguaje actual, claro y para todos los públicos en pequeñas píldoras que contienen una buena dosis de reflexión, testimonio y experiencia de Dios.

Quique Fernández compartió algunas de las preguntas que le había suscitado la lectura: ¿qué pinta tiene Dios hoy? ¿qué a quién tiene que pintar? ¿qué pintamos cada uno? Definió el libro como “una obra que te habita” y que, por ello, precisamente despierta interrogantes; y siguiendo el lenguaje simbólico del autor, definió a Dios como el artista y maestro de una escuela de pintura a la que nos adherimos y a la que nos acerca el libro.

A continuación Fernando Cordero tomó la palabra para dar las gracias a todos los que, de una forma u otra, han intervenido en el alumbramiento de esta obra. Luego compartió que, aunque siempre ha sido un firme convencido de la fuerza del lenguaje metafórico, la idea de escribir este libro surgió al observar la sugerente imagen de un Niño Jesús enterrado por bolas de Navidad. Si a esto se le suma que el propio Papa Francisco insta a los sacerdotes a usar ese lenguaje, la publicación no podía demorarse. Para Fernando la metáfora no es solo un recurso acertado para hablar de Dios, sino también una manera de aprender a mirar la realidad, algo que ya desde pequeño aprendió gracias a esa sabiduría y gracia que encierra el habla de los pueblos de Andalucía, tan proclive al uso de imágenes.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no fuisteis fieles en la riqueza injusta, ¿quién os confiará la verdadera?

(Lc 16,9-15)