Es presenta el llibre: “Què pinta Déu avui?”
Fernando Cordero presenta durant aquestes festes el seu relat sobre les "Imatges i metàfores per comunicar la fe"
Aquesta última setmana de desembre va tenir lloc a la diòcesi de Barcelona la presentació del darrer llibre de Fernando Cordero: “Què pinta Déu avui? Imatges i metàfores per comunicar la fe “.
Quique Fernández, coordinador de l’Escola d’Animació Bíblica, va ser l’encarregat de presentar l’acte i donar pas a cadascun dels que intervenien, començant per Carolina Ramírez, directora de secundària del Col·legi Padre Damián, que gràcies al tracte quotidià amb l’autor ha estat testimoni del procés de redacció del llibre. En la seva intervenció, Carolina va subratllar l’enorme varietat de metàfores que podem trobar en el seu interior i que fan possible parlar de la fe de forma senzilla però amb rigor a partir d’imatges i conceptes d’àmbits tan diferents com la zoologia, el cinema, l’esport, la tecnologia, el disseny d’interiors o la moda.
A continuació Gemma Morató, dominica, periodista, teòloga i amiga de l’autor des de fa molts anys va confessar als presents ser una de les que va animar Fernando a estudiar periodisme, ja que per ella es tracta d’una professió estretament vinculada a la vocació d’anunciar la bona Notícia que tots estem cridats a compartir i que recordem de manera especial en aquests dies. Gemma va admetre no ser simpatitzant d’aquest discurs apofàtic que sovint envolta a la fe ia Déu, i per això es va declarar entusiasta de la forma en què Fernando sobre l’espiritualitat, l’eclesiologia o la cristologia al lector: amb un llenguatge actual, és clar i per a tots els públics en petites píndoles que contenen una bona dosi de reflexió, testimoni i experiència de Déu.
Quique Fernández va compartir algunes de les preguntes que li havia suscitat la lectura: què pinta té Déu avui? ¿Què a qui ha de pintar? ¿Què pintem cada un? Va definir el llibre com “una obra que et habita” i que, per això, precisament desperta interrogants; i seguint el llenguatge simbòlic de l’autor, va definir a Déu com l’artista i mestre d’una escola de pintura a la qual ens adherim i a la qual ens apropa el llibre.
A continuació Fernando Cordero va prendre la paraula per donar les gràcies a tots els que, d’una manera o altra, han intervingut en el part d’aquesta obra. Després va compartir que, tot i que sempre ha estat un ferm convençut de la força del llenguatge metafòric, la idea d’escriure aquest llibre va sorgir en observar la sugerent imatge d’un Nen Jesús enterrat per boles de Nadal. Si a això se li suma que el propi Papa Francesc insta els sacerdots a fer servir aquest llenguatge, la publicació no podia demorar-se. Per a Fernando la metàfora no és només un recurs encertat per parlar de Déu, sinó també una manera d’aprendre a mirar la realitat, cosa que ja des de petit va aprendre gràcies a aquesta saviesa i gràcia que tanca la parla dels pobles d’Andalusia, tan procliu a l’ús d’imatges.
