Es presenta el llibre: «Què pinta Déu avui?»

Fernando Cordero presenta durant aquestes festes el seu relat sobre les "Imatges i metàfores per comunicar la fe"

02 Gen, 2018
Església de Barcelona

Aquesta última setmana de desembre va tenir lloc a la diòcesi de Barcelona la presentació del darrer llibre de Fernando Cordero: «Què pinta Déu avui? Imatges i metàfores per comunicar la fe «.
Quique Fernández, coordinador de l’Escola d’Animació Bíblica, va ser l’encarregat de presentar l’acte i donar pas a cadascun dels que intervenien, començant per Carolina Ramírez, directora de secundària del Col·legi Padre Damián, que gràcies al tracte quotidià amb l’autor ha estat testimoni del procés de redacció del llibre. En la seva intervenció, Carolina va subratllar l’enorme varietat de metàfores que podem trobar en el seu interior i que fan possible parlar de la fe de forma senzilla però amb rigor a partir d’imatges i conceptes d’àmbits tan diferents com la zoologia, el cinema, l’esport, la tecnologia, el disseny d’interiors o la moda.

A continuació Gemma Morató, dominica, periodista, teòloga i amiga de l’autor des de fa molts anys va confessar als presents ser una de les que va animar Fernando a estudiar periodisme, ja que per ella es tracta d’una professió estretament vinculada a la vocació d’anunciar la bona Notícia que tots estem cridats a compartir i que recordem de manera especial en aquests dies. Gemma va admetre no ser simpatitzant d’aquest discurs apofàtic que sovint envolta a la fe ia Déu, i per això es va declarar entusiasta de la forma en què Fernando sobre l’espiritualitat, l’eclesiologia o la cristologia al lector: amb un llenguatge actual, és clar i per a tots els públics en petites píndoles que contenen una bona dosi de reflexió, testimoni i experiència de Déu.

Quique Fernández va compartir algunes de les preguntes que li havia suscitat la lectura: què pinta té Déu avui? ¿Què a qui ha de pintar? ¿Què pintem cada un? Va definir el llibre com «una obra que et habita» i que, per això, precisament desperta interrogants; i seguint el llenguatge simbòlic de l’autor, va definir a Déu com l’artista i mestre d’una escola de pintura a la qual ens adherim i a la qual ens apropa el llibre.

A continuació Fernando Cordero va prendre la paraula per donar les gràcies a tots els que, d’una manera o altra, han intervingut en el part d’aquesta obra. Després va compartir que, tot i que sempre ha estat un ferm convençut de la força del llenguatge metafòric, la idea d’escriure aquest llibre va sorgir en observar la sugerent imatge d’un Nen Jesús enterrat per boles de Nadal. Si a això se li suma que el propi Papa Francesc insta els sacerdots a fer servir aquest llenguatge, la publicació no podia demorar-se. Per a Fernando la metàfora no és només un recurs encertat per parlar de Déu, sinó també una manera d’aprendre a mirar la realitat, cosa que ja des de petit va aprendre gràcies a aquesta saviesa i gràcia que tanca la parla dels pobles d’Andalusia, tan procliu a l’ús d’imatges.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)