Los jóvenes de Barcelona empiezan la Ruta de San Ignacio acompañados del obispo auxiliar Toni Vadell
01 Ago, 2019
Església de Barcelona
Los jóvenes de Barcelona empiezan su peregrinaje por el camino Ignaciano acompañados del obispo auxiliar Toni Vadell. También del provincial de los capuchinos y presidente de la URC, Fray Eduard Rey. El obispo, como un joven más, ha confraternizado con todos los chicos y chicas que, con caras de alegría, esperaban el bus que los llevará hacia el País Vasco. “Es una experiencia personal de encuentro con el Señor. Ojalá sea una oportunidad para conocer internamente al Señor como un amigo conoce a un amigo”, explicaba el obispo. “El objetivo de esta peregrinación es no solo conocer unos lugares santos sino conocer una persona, un testigo del Señor que es San Ignacio”.
San Ignacio de Loyola
Mochilas llenas y mucha ilusión. Esto es el que llevaban los jóvenes de la diócesis. Todos dispuestos a pasar la mejor semana a un lugar inmejorable, Loyola. Para, así, hacer amistad, vivir la fe y conocer a Íñigo López. Más conocido como San Ignacio de Loyola, un noble vasco fundador de la Compañía de Jesús.
Su nombre real era Íñigo López de Loyola, pero entre 1537 y 1542 cambió su nombre por el de Ignacio «para ser más universal» tal como él decía. Era lo más joven de los ocho hijos y tres hijas de Bertran, señor de Ofiaz y de Loyola y cabe de una de las familias más antiguas y nobles de la región; y de Marina Sáenz de Licona y Aldaba. Militar de profesión, iniciará un nuevo camino que lo llevará a peregrinar a Jerusalén.
De camino pasa por Manresa donde dejaría sus vestidos y su espada a los pies de la Virgen María y se está un año viviendo en una sencilla cueva, conocida hoy como Cueva de San Ignacio acontecida uno de los referentes universales del mundo de los Jesuitas. Creará la Compañía de Jesús, la cual Pablo III aprobará en 1540 lo que por tanto le hará establecerse permanentemente en Roma. El 31 de julio de 1556 morirá y será enterrado en la actual iglesia del Gesù a Roma. En 1609 será beatificado por el papa Pau V y, finalmente, en 1622 canonizado por el papa Gregorio XV.
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
El Museo Diocesano de Barcelona acoge la exposición Arte sacro italiano del siglo XX de los Museos Vaticanos, una selección de pinturas y esculturas procedentes de la Colección de Arte Moderno y…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...