Rocha: «Las capacidades humanas se tienen que orientar ante el servicio del bien común»

Entrevista a Joan-Andreu Rocha Scarpetta, decano de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés

11 Nov, 2020
Església de Barcelona

«Las sociedades contemporáneas van perdiendo su dimensión humanista, comunitaria y pluralista, para convertirse en sociedades más materialistas, individualistas y homogéneas. La centralidad de la persona humana se va desdibujando y toma más importancia el estatus y el acceso al poder». El decano de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés (URL), Joan-Andreu Rocha, defiende que la forma de paliar esta situación pasa “por el retorno a la atención a la persona, con sus limitaciones y vulnerabilidades”.

Cómo nos puede ayudar el humanismo cristiano?

El humanismo cristiano insiste en el hecho que las capacidades humanas se tienen que orientar verso el servicio del bien común, promoviendo una sociedad participativa y comunional, donde la atención y la ayuda a los colectivos más vulnerables hace que flote lo mejor de lo mejor de la condición humana y la dimensión más social y transformadora de la fe cristiana.

Es optimista respeto la fe cristiana?

Creo que la fuerza de la fe cristiana recae en su capacidad renovadora, y su destino dentro de las sociedades actuales depende de su testimonio transformador. Esta transformación significa implicarse en el servicio a los más vulnerables, educar en la responsabilidad y el compromiso comunitario, implementar una vida económica al servicio del ser humano, salvaguardar el medio ambiente, promover la paz, la justicia, el desarrollo sostenible…

Qué aportáis al alumno de vuestra Facultad como valor añadido?

Nos centramos en formar personas que quieren cambiar la sociedad y el mundo, mediante la atención a los más vulnerables y en riesgo de exclusión. Nuestro valor añadido recae en una educación personalizada que desarrolla las competencias necesarias para centrarse en el apoderamiento de aquello que es esencial de cada individuo, más allá de su condición social o física.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 15 de noviembre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)