Ante los casos de discriminación y fobia religiosa detectados en Catalunya

Se ha presentado en Barcelona el manifiesto «Fobias Antirreligiosas: derechos y límites de la libertad de expresión»

20 May, 2021
Església de Barcelona

En el marco actual de festividades religiosas, habiéndose celebrado el Ramadán y la festividad judía Shabuot, y a las puertas de Pentecostés, el Consejo Interreligioso de Catalunya – Grupo de Trabajo Estable de Religiones (GTER) denuncia la detección de casos de menosprecio hacia las religiones, algunos subtiles y otros más visibles, en forma de discriminación y fobias religiosas. Además, se han detectado casos en los que la libertad de expresión se ha monopolizado entrando en conflicto con la libertad religiosa.

Los principales puntos del manifiesto «Fobias Antirreligiosas: derechos y límites de la libertad de expresión»

Ante este escenario, este mediodía el Consejo Intereligioso de Catalunya – Grupo de Trabajo Estable de Religiones (GTER)  ha convocado a los medios de comunicación para hacer público el siguiente manifiesto en el que expone:

Participantes en el manifiesto

Las personas presentes en la lectura del manifiesto han sido Mn Josep Esplugas, y el presidente del GTER actual (como cargo anual rotativo), Mn. Antoni Matabosch, como Iglesia Católica; el Padre Joan García, Arcipreste por España y Portugal de la Iglesia ortodoxa; el Pastor Sr. Guillem Correa, secretario general del Consejo Evangélico de Cataluña y el Pastor Daniel Rodríguez; el Sr. Jaime Haberman y Jorge Burdman, de la Comunidad Israelita de Barcelona; el Sr. Mohammed Halhoul, secretario de la Federación el Consejo Islámico Cultural de Cataluña y el Sr. Mohammed Lo Ghaidouni, presidente de la Federación Musulmana UCIDCAT y vocal de la Comisión Islámica de España; todo moderado por Joan Hernàndez, director del Grupo de Trabajo Estable de Religiones.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)