Remedios Zafra reivindica el malestar bueno como impulso para la transformación colectiva

La escritora e investigadora ha pronunciado la ponencia inaugural en la apertura de curso de Cristianisme i Justícia

15 Oct, 2024
Església de Barcelona

En un mundo a menudo cegado por las pantallas, donde guerra y polarización se normalizan, la escritora e investigadora feminista Remedios Zafra, ha reivindicado este lunes en Barcelona el malestar bueno, como incomodidad que es impulso, como perturbación capaz de generar cambios, poniendo el foco en los cuidados y en lo comunitario.

Lo ha hecho en el marco del acto de inauguración de curso del centro Cristianisme i Justícia. Remedios Zafra, nacida en Córdoba, profesora e investigadora en el Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, ha estudiado las transformaciones que experimentan nuestros trabajos y nuestras vidas en el contexto económico que define como tecnocapitalismo y es a partir de de ahí que ha desarrollado su conferencia. Zafra nos habla de cómo la cultura digital incentiva la búsqueda del consumo y el placer, genera una deriva de autoexplotación, de caducidad, de complacencia, de crisis de la verdad y de la intimidad.

La ansiedad del tecnocapitalismo y la respuesta farmacológica

La ansiedad que todo genera, dice, es tratada con fármacos y supuestas soluciones rápidas, para aparentar que todo está bajo control, mientras se desestima el pensamiento lento, la complejidad y la escucha, o todo lo que requiera profundidad, concentración y tiempo. «Hemos naturalizado que el malestar no se trate, sino que se medique, no sólo para seguir viviendo, sino para seguir trabajando y seguir enfermando».

Ante todo esto la ponente reivindica el malestar bueno, ese malestar que no es estado sino que es respuesta, y que ayuda a generar una alternativa, porqué, recuerda Zafra, no hay transformación social que no venga precedida de una incomodidad previa.

En esta transformación sitúa los cuidados en la base de una nueva educación y cultura, para salir de la mirada tecnopatriarcal hacia otras formas de vivir, y nos anima a aliarnos bajo una solidaria cadena de negativas, que lleve a hacer menos pero con mayor valor. Hace, pues, un llamamiento a «la negativa comprendida y arropada por la solidaridad comunitaria». Una negativa, dice, es un sí a una transformación colectiva.

La ponente ha estado acompañada por Pau Cuadern, responsable del área social, que ha destacado cómo Remedios Zafra nos estimula con su reflexión a identificar y entender las nuevas formas que toma el tecnocapitalismo. También hacía notar cómo al escuchar o leer a Remedios Zafra nos encontramos identificados, porque nos habla de historias muy presentes en cada una de nuestras vidas.

Apertura del curso en Cristianisme i Justícia

El acto de este lunes abre formalmente el curso de Cristianisme i Justícia. El director, José Ignacio García presentó al inicio algunas de las actividades y los retos del centro para este curso, en el que se sigue apostando por una reflexión que ayude a captar la complejidad del mundo en el que vivimos, manteniendo la publicación en papel de los cuadernos y actividades presenciales, a la vez que las actividades o publicaciones digitales.

Esta conferencia ha sido también la primera sesión del curso La crisis de las promesas, que se seguirá impartiendo en las próximas semanas y en la que varios expertos abordarán las promesas del progreso, de la democracia, o de los bienes comunes, entre otros.

Fuente y fotografía: Cristianisme i Justícia

Te interesará…

Síguenos

Facebook

11 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)