Remedios Zafra reivindica el malestar bo com a impuls per a la transformació col·lectiva

L’escriptora i investigadora ha pronunciat la ponència inaugural a l’acte d’obertura de curs a Cristianisme i Justícia

15 Oct, 2024
Església de Barcelona

En un món sovint encegat per les pantalles, on guerra i polarització es normalitzen, l’escriptora i investigadora feminista Remedios Zafra, ha reivindicat aquest dilluns a Barcelona el malestar bo, com a incomoditat que és impuls, com a pertorbació capaç de generar canvis, posant el focus en les cures i en allò comunitari.

Ho ha fet en el marc de l’acte d’inauguració de curs del centre Cristianisme i Justícia. Remedios Zafra, nascuda a Còrdova, professora i investigadora a l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha estudiat les transformacions que experimenten els nostres treballs i les nostres vides en el context econòmic que defineix com a tecnocapitalisme i és a partir d’aquí que ha desenvolupat la seva conferència. Zafra ens parla de com la cultura digital incentiva la búsqueda del consum i el plaer, genera una deriva d’autoexplotació, de caducitat, de complaença, de crisi de la veritat i de la intimitat.

L’ansietat del tecnocapitalisme i la resposta farmacològica

L’ansietat que tot plegat genera, diu, és tractat amb fàrmacs i suposades solucions ràpides, per aparentar que tot està sota control, mentre es desestima el pensament lent, la complexitat i l’escolta, o tot allò que requereixi profunditat, concentració i temps. «Hem naturalitzat que el malestar no es tracti, si no que es mediqui, no només per seguir vivint, sinó per seguir treballant i seguir emmalaltint».

Davant de tot això la ponent reivindica el malestar bo, aquell malestar que no és estat si no que és resposta, i que ajuda a generar una alternativa, perquè, recorda Zafra, no hi ha transformació social que no vingui precedida d’una incomoditat prèvia.

En aquesta transformació situa les cures a la base d’una nova educació i cultura, per sortir de la mirada tecnopatriarcal cap a altres maneres de viure, i ens anima a aliar-nos sota una solidària cadena de negatives, que porti a fer menys però amb més valor. Fa, doncs, una crida a «la negativa entesa i emparada per la solidaritat comunitària». Una negativa, diu, que és un sí a una transformació col·lectiva.

La ponent ha estat acompanyada per Pau Cuadern, responsable de l’àrea social, que ha destacat com Remedios Zafra ens estimula amb la seva reflexió a identificar i entendre les noves formes que pren el tecnocapitalisme. També feia notar com en escoltar o llegir Remedios Zafra ens hi trobem identificats, perquè ens parla d’històries ben presents a cadascuna de les nostres vides.

Obertura del curs en Cristianisme i Justícia

L’acte d’aquest dilluns obre formalment el curs de Cristianisme i Justícia. El director, José Ignacio García va presentar a l’inici algunes de les activitats i els reptes del centre per aquest curs, en el que es continua apostant per un reflexió que ajudi a copsar la complexitat del món en què vivim, i mantenint la publicació en paper dels quaderns i les activitats presencials, alhora que les activitats o publicacions digitals.

Aquesta conferència ha estat també la primera sessió del curs La crisi de les promeses, que se seguirà impartint en les properes setmanes i en el que diversos experts abordaran les promeses del progrés, de la democràcia, o dels béns comuns, entre d’altres.

Font i fotografia: Cristianisme i Justícia

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

10 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)