L’escriptora i investigadora ha pronunciat la ponència inaugural a l’acte d’obertura de curs a Cristianisme i Justícia
En un món sovint encegat per les pantalles, on guerra i polarització es normalitzen, l’escriptora i investigadora feminista Remedios Zafra, ha reivindicat aquest dilluns a Barcelona el malestar bo, com a incomoditat que és impuls, com a pertorbació capaç de generar canvis, posant el focus en les cures i en allò comunitari.
Ho ha fet en el marc de l’acte d’inauguració de curs del centre Cristianisme i Justícia. Remedios Zafra, nascuda a Còrdova, professora i investigadora a l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha estudiat les transformacions que experimenten els nostres treballs i les nostres vides en el context econòmic que defineix com a tecnocapitalisme i és a partir d’aquí que ha desenvolupat la seva conferència. Zafra ens parla de com la cultura digital incentiva la búsqueda del consum i el plaer, genera una deriva d’autoexplotació, de caducitat, de complaença, de crisi de la veritat i de la intimitat.
Davant de tot això la ponent reivindica el malestar bo, aquell malestar que no és estat si no que és resposta, i que ajuda a generar una alternativa, perquè, recorda Zafra, no hi ha transformació social que no vingui precedida d’una incomoditat prèvia.
En aquesta transformació situa les cures a la base d’una nova educació i cultura, per sortir de la mirada tecnopatriarcal cap a altres maneres de viure, i ens anima a aliar-nos sota una solidària cadena de negatives, que porti a fer menys però amb més valor. Fa, doncs, una crida a «la negativa entesa i emparada per la solidaritat comunitària». Una negativa, diu, que és un sí a una transformació col·lectiva.
La ponent ha estat acompanyada per Pau Cuadern, responsable de l’àrea social, que ha destacat com Remedios Zafra ens estimula amb la seva reflexió a identificar i entendre les noves formes que pren el tecnocapitalisme. També feia notar com en escoltar o llegir Remedios Zafra ens hi trobem identificats, perquè ens parla d’històries ben presents a cadascuna de les nostres vides.
Aquesta conferència ha estat també la primera sessió del curs La crisi de les promeses, que se seguirà impartint en les properes setmanes i en el que diversos experts abordaran les promeses del progrés, de la democràcia, o dels béns comuns, entre d’altres.
Font i fotografia: Cristianisme i Justícia
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
