Ramon Llull y las fuentes árabes

El Seminario Conciliar de Barcelona se reúne para celebrar el día del beato con la ponencia del profesor de la UAB, Óscar de Cruz

05 Dic, 2018
Església de Barcelona

Las fuentes árabes fueron una gran fuente de sabiduría por el beato Ramon Llull, del cual se celebra su festividad cada 5 de diciembre. Este año se ha enfocado la vida académica del beato en sus influencias islámicas.

Un hecho que en la época de Llull no estaba muy bien visto. Por los cristianos los islámicos eran infieles que profesaban una religión medio verdadera pero para Llull esta media verdad podía producir la conversión del pueblo árabe hacia el cristianismo y desenmascarar las medias verdades que sus escritos contenían.

Hablando de Ramon Llull

El acto ha empezado con las palabras del rector de la Universitat Ramon Llull, el Dr. Josep M. Garrell. Después ha tomado la palabra el decano de la Facultad de Filosofía, el Dr. Jaume Aymar que aseguraba que «los textos del beato siguen siendo un ejemplo para la sociedad actual».

Ramon Llull saciado por las fuentes árabes. Este es el título de la ponencia del profesor de la UAB, el Dr. Óscar de  Cruz. El profesor ha sido el encargado de explicar todas las referencias directas que contienen los textos de Llull. Finalmente el profesor de la Facultad de Filosofía, el Dr. Armando J. Pego ha presentado las publicaciones de la Facultad del último año.

Referencias directas del Islam

«Ramon Llull recogía las fuentes directas de los textos árabes para ofrecer una idea reiterada y directa» explicaba Óscar de  Cruz. «No escalda las ideas del otro ante la religión cristiana sino que las escucha y las utiliza como conversión a Dios».

La verdad a medias aparece bien cerca de la vida cristiana. En la vida de Llull ya había esta media verdad proveniente del mundo árabe. Los cristianos de la época no se interesaban, puesto que consideraban a aquellos documentos evangelios falsos. Ramon Llull en cambio se interesó de manera demostrativa en estas medias falsedades para averiguar que podía descubrir dentro de ellas.

«El Islam se consideraba una religión medio verdadera porque era el resultado de una cierta experiencia histórica» explicaba de  Cruz. El beato Ramon Llull había escrito él mismo en árabe y también había traducido los textos en catalán y latín. «Un hombre capaz de escribir sobre las tradiciones islámicas».

«Ramon Llull sabía tolerar la diversidad» finalizaba Óscar de  Cruz. «Entendía las diferencias entre el islam y el cristianismo. Llenaba su vaso con agua de las artes islámicas para conocer la diversidad e insertarla en el conocimiento cristiano». Así ha concluido su ponencia el profesor.

El legado de los clásicos

«Actualmente no se valora bastante el legado de los clásicos cómo es Ramon Llull». De este modo sentenciaba el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep M. Garrell durante el final del acto en honor al beato. «Sólo llegaremos más lejos si nos subimos a los hombros de los que nos han precedido, si no empezamos de cero y nunca avanzamos». Finalmente Garrell sentenciaba que «necesitamos referentes académicos como Ramon Llull para avanzar».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)