Ramon Llull i les fons àrabs

El Seminari Conciliar de Barcelona s'aplega per celebrar el dia del beat amb la ponència del professor de la UAB, Óscar de la Cruz

05 Des, 2018
Església de Barcelona

Les fons àrabs van ser una gran font de saviesa pel beat Ramon Llull, del qual es celebra la seva festivitat cada 5 de desembre. Enguany s’ha enfocat la vida acadèmica del beat en les seves influències islàmiques.

Un fet que en l’època de Llull no estava ben vist. Pels cristians els islamistes eren infidels que professaven una religió mig veritable però per Llull aquesta mitja veritat podia produir la conversió del poble àrab cap al cristianisme i desemmascarar les mitges veritats que els seus escrits contenien.

Parlant de Ramon Llull

L’acte ha començat amb les paraules del rector de la Universitat Ramon Llull, el Dr. Josep M. Garrell. Després ha pres la paraula el degà de la Facultat de Filosofia, el Dr. Jaume Aymar que assegurava que «els textos del beat segueixen sent un exemple per a la societat actual».

Ramon Llull sadollat per les fons àrabs. Aquest és el títol de la ponència del professor de la UAB, el Dr. Óscar de la Cruz. El professor ha estat l’encarregat d’explicar totes les referències directes que contenen els textos de Llull. Finalment el professor de la Facultat de Filosofia, el Dr. Armando J. Pego ha presentat les publicacions de la Facultat del darrer any.

Referències directes de l’Islam

«Ramon Llull recollia les fonts directes dels textos àrabs per oferir una idea reiterada i directa» explicava Óscar de la Cruz. «No escalda les idees de l’altre davant la religió cristiana sinó que les escolta i les utilitza com a conversió a Déu».

La veritat a mitges apareix ben a prop de la vida cristiana. En la vida de Llull ja hi havia aquesta mitja veritat provinent del món àrab. Els cristians de l’època no s’interessaven, ja que consideraven a aquells documents evangelis falsos. Ramon Llull en canvi es va interessar de manera demostrativa en aquestes mitges falsedats per esbrinar que hi podia descobrir dins d’elles.

«L’Islam es considerava una religió mig veritable perquè era el resultat d’una certa experiència històrica» explicava de la Cruz. El beat Ramon Llull havia escrit ell mateix en àrab i també havia traduït els textos en català i llatí. «Un home capaç d’escriure sobre les tradicions islàmiques».

«Ramon Llull sabia tolerar la diversitat» finalitzava Óscar de la Cruz. «Entenia les diferències entre l’islam i el cristianisme. Omplia el seu got amb aigua de les arts islàmiques per conèixer la diversitat i inserir-la en el coneixement cristià». Així ha conclòs la seva ponència el professor.

El llegat dels clàssics

«Actualment no es valora prou el llegat dels clàssics com és Ramon Llull». D’aquesta manera sentenciava el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep M. Garrell durant el final de l’acte en honor al beat. «Només arribarem més lluny si ens pugem a les espatlles dels que ens han precedit, si no comencem de zero i mai avancem». Finalment Garrell sentenciava que «necessitem referents acadèmics com Ramon Llull per avançar».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)