Perros, gatos, cerdos, asnos… ¿quién es su patrón?

El 17 de enero se celebra el homenaje de uno de los monjes más importantes del cristianismo

16 Ene, 2018
Església de Barcelona

El invierno acoge una de las celebraciones más importantes en los países de influencia cristiana, San Antonio Abad, considerado el patrón de los animales de campo y, por extensión, los arrieros.

San Antonio o Antón fue un monje cristiano, abad, que después de haber perdido a sus padres a los 18 años, distribuyó todos sus bienes entre los pobres, siguiendo la indicación evangélica, y se retiró a la soledad en la región de Tebaida, en Egipto, donde llevó una vida ascética.

Patrón de animales

La leyenda cuenta que fue gran amigo de los animales y, cuando los veía heridos, los curaba. Un día, un cerdito muy agradecido por su ayuda, decidió que le acompañaría el resto de su vida, de ahí que la iconografía de San Antonio Abad se complementa con un cayado, del que cuelga una campanilla, y un cerdito que indica su condición de patrón de los animales. Es popularmente también conocido en catalán como sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases.

Como tradicional protector de los animales útiles para las labores del campo, se celebran en honor duyo un gran número de fiestas populares relacionadas con ellos, a fin de obtener la fertilidad de los animales y de los alimentos, y su purificación. En el pasado fue una fiesta clave en muchas poblaciones, siendo la fiesta mayor de invierno o fiesta mayor pequeña. Actualmente, su arraigo es un hecho, aunque la desaparición de los animales de trabajo podía hacer pensar en la extinción de la fiesta. En los países de habla catalana, la devoción popular al santo se remonta al siglo XII, por la influencia de las peregrinaciones a la abadía de San Antonio cercana a Vienne, en Francia. Es en su honor que se celebran los tradicionales Tres Tombs por todo el país, como patrón de los gremios de arrieros: el santo bendice las caballerías y preside las cabalgatas, también llamadas Passades o Beneïdes.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)