La Sagrada Familia acoge una oración de Taizé con unas 2.000 personas
La basílica de la Sagrada Familia ha acogido este sábado, 7 de noviembre, una oración con hermanos de la comunidad ecuménica de Taizé y con la presencia de su prior, el hermano…
P. Pau Valls: «El programa ‘Pelegrins a les ones’ nos ha removido el espíritu»
El programa de Montserrat Radio celebra las 250 emisiones conmoviendo a los oyentes a través de las más de 2.000 canciones de música Folk
10 May, 2021
El programa de Montserrat Radio (www.abadiamontserrat.cat/radio) Pelegrins a les ones ha alcanzado el número 250. Durante más de cuatro temporadas, cada jueves, a las 21.30 h, su director y presentador, el hermano Pau Valls, monje de Montserrat, ha procurado «conmover» a los oyentes a través de las más de 2.000 canciones de más de 300 intérpretes de música Folk, «que seguro nos han llegado a remover el espíritu», afirma.
¿Qué tiene el Folk, que remueve las aguas profundas del espíritu?
El Folk mueve porque conmueve. Folk significa popular, una música que sale del espíritu más íntimo del pueblo, de la gente, que emociona, que impacta… Por eso el Folk, a diferencia de otros estilos, puede llegar a mover, a movilizar, desde la conmoción. El ejemplo perfecto de esto es el Gospel, que removía el espíritu de los esclavos de las plantaciones del sur de EEUU, y que hoy todavía mantiene su movilización a través del Black Lives Matter.
En el programa se ha pasado de la metáfora evangélica del Folk a la especialización en conceptos artísticos y de influencia histórica y social.
Cierto. Ha habido una evolución: hemos pasado de la idea de 12 programas, siguiendo la metáfora evangélica de los 12 apóstoles, a una mayor aproximación especializada musicalmente que nos ha acercado a otros públicos. Quizás nos hemos especializado, todo enriqueciéndonos musicalmente, sin dejar nuestra siempre presente dimensión evangélica, ni apoyarse seleccionados la nostalgia, porque esta chorrea chispas de esperanza.
¿El programa tiene una dimensión evangélica?
Cualquier cosa que hace un cristiano lo hace a mayor gloria de Dios, porque quiere que todos nos salvemos. Todos peregrinamos -de ahí el título del programa- y entendemos que la peregrinación nunca termina si no es en la consolidación del Reino de Dios. Aunque el acompañamiento puede ser de grupo, la peregrinación, el camino siempre es personal. Pero la peregrinación invita a compartir con todos.
Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 16 de mayo
Te interesará…
Las diócesis con sede en Cataluña se unen en la Cadena de oración por las vocaciones de noviembre de 2026
Durante el mes de noviembre de 2026, las diez diócesis con sede en Cataluña participan en una nueva edición de la Cadena de oración por las vocaciones, una iniciativa promovida por las…
El cardenal Omella realiza una visita institucional al ICAB
El arzobispo de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha visitado el Ilustre Colegio de la Abogacía de Barcelona este jueves, 5 de noviembre. Ha sido recibido por la decana, Cristina Vallejo.…
Síguenos
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular.
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Agenda
