P. Joan Mayol: «Montserrat quiere seguir siendo un hogar de espiritualidad y de humanidad»

Entrevista al rector del Santuario de Santa María de Montserrat con motivo del 75 aniversario de las fiestas de la entronización de la imagen de la Virgen de Montserrat

25 Abr, 2022
Església de Barcelona
El miércoles, 27 de abril, se celebra el 75 aniversario de las fiestas de la entronización de la imagen de la Virgen de Montserrat, que marcaron decididamente el comienzo de un despertar religioso y cívico de Cataluña. «Montserrat apareció más que nunca como referente espiritual, cultural y social en Cataluña, capaz de impulsar todo tipo de propuestas en favor de la cultura y de la lengua del país», afirma el párroco del Santuario de Santa María de Montserrat, el P. Juan M. Mayol, OSB

¿Qué supuso la entronización de la Imagen?

Se revitalizaron las peregrinaciones y la Cofradía de la Virgen, se reanudó de nuevo el Velatorio de Santa María en la víspera de su fiesta y la ofrenda de las tradicionales lámparas votivas. En el ámbito social, se estuvo atento a todo el pensamiento renovador en una sociedad que empezaba a forjar caminos de libertad pensando en una transición democrática. La ofrenda del trono fue un signo de fraternidad en aquellos momentos en que la sociedad catalana estaba rasgada por la posguerra; por eso, con razón, esta ofrenda a la Virgen se llamó el “Tron de la Reconciliación”.

¿Cómo debemos celebrar hoy la fiesta?

El 27 de abril de 1947, Cataluña se subió a Montserrat, dice alguna crónica de la época. Este año, Montserrat querría llegar a toda Cataluña por medio de la devoción popular que reflejan las imágenes, los altares y las capillas que la Moreneta tiene en todo el país. Por eso, invitamos a conmemorar este hecho como un homenaje a aquella generación que hizo posible aquella reanudación religiosa y social, a fin de renovar los vínculos con el Santuario, y los lazos de fraternidad de los catalanes.

¿Hacia dónde camina hoy Montserrat?

Montserrat quiere seguir siendo un hogar de espiritualidad y de humanidad, un lugar de encuentro donde todo el mundo pueda sentirse en casa como hermanos y hermanas de todos los que viven y trabajan en este país. La vocación de acogida que Montserrat ofrece a todos quiere seguir haciendo posible este ir tejiendo una red de relaciones humanas. Este trabajo humano y espiritual debe ayudar a tomar conciencia, tanto de los retos que toda sociedad en proceso de cambio tiene planteados, como de los valores comunes que pueden ayudar a vivir estos cambios con mejor acierto.
Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para la Full Dominical del 24 de abril.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)