P. Joan Mayol: «Montserrat vol continuar essent un fogar d’espiritualitat i d’humanitat»

Entrevista al rector del Santuari de Santa Maria de Montserrat amb motiu del 75è aniversari de les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat

25 Abr, 2022
Església de Barcelona

Dimecres, 27 d’abril, se celebra el 75è aniversari de les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que van marcar decididament el començament d’un desvetllament religiós i cívic de Catalunya. «Montserrat va aparèixer més que mai com a referent espiritual, cultural i social a Catalunya, capaç d’impulsar tota mena de propostes en favor de la cultura i de la llengua del país», afirma el rector del Santuari de Santa Maria de Montserrat, el P. Joan M. Mayol, OSB.

Què va suposar l’entronització de la Imatge?

Es van revitalitzar els pelegrinatges i la Confraria de la Mare de Déu, es va reprendre de nou la Vetlla de Santa Maria en la vigília de la seva festa i l’ofrena de les tradicionals làmpades votives. En l’àmbit social, es va estar atent a tot el pensament renovador en una societat que començava a forjar camins de llibertat pensant amb una transició democràtica. L’ofrena del tron va ser un signe de fraternitat en aquells moments que la societat catalana estava esquinçada per la postguerra; per això, amb raó, aquesta ofrena a la Mare de Déu es va anomenar el «Tron de la Reconciliació».

Com hem de celebrar avui la festa?

El 27 d’abril de 1947, Catalunya va pujar a Montserrat, diu alguna crònica de l’època. Enguany, Montserrat voldria arribar a tot Catalunya per mitjà de la devoció popular que reflecteixen les imatges, els altars i les capelles que la Moreneta té arreu del país. Per això, convidem a commemorar aquest fet com un homenatge a aquella generació que va fer possible aquella represa religiosa i social, a fi de renovar els vincles amb el Santuari, i els lligams de fraternitat dels catalans.

Cap a on camina avui Montserrat?

Montserrat vol continuar essent un fogar d’espiritualitat i d’humanitat, un lloc d’encontre on tothom es pugui sentir a casa com a germans i germanes de tots els qui viuen i treballen en aquest país. La vocació d’acollida que Montserrat ofereix a tothom vol continuar fent possible aquest anar teixint una xarxa de relacions humanes. Aquest treball humà i espiritual ha d’ajudar a prendre consciència, tant dels reptes que tota societat en procés de canvi té plantejats, com dels valors comuns que poden ajudar a viure aquests canvis amb millor encert.

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 24 d’abril.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)