P. Joan Mayol: «Montserrat vol continuar essent un fogar d’espiritualitat i d’humanitat»

Entrevista al rector del Santuari de Santa Maria de Montserrat amb motiu del 75è aniversari de les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat

25 Abr, 2022
Església de Barcelona

Dimecres, 27 d’abril, se celebra el 75è aniversari de les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que van marcar decididament el començament d’un desvetllament religiós i cívic de Catalunya. «Montserrat va aparèixer més que mai com a referent espiritual, cultural i social a Catalunya, capaç d’impulsar tota mena de propostes en favor de la cultura i de la llengua del país», afirma el rector del Santuari de Santa Maria de Montserrat, el P. Joan M. Mayol, OSB.

Què va suposar l’entronització de la Imatge?

Es van revitalitzar els pelegrinatges i la Confraria de la Mare de Déu, es va reprendre de nou la Vetlla de Santa Maria en la vigília de la seva festa i l’ofrena de les tradicionals làmpades votives. En l’àmbit social, es va estar atent a tot el pensament renovador en una societat que començava a forjar camins de llibertat pensant amb una transició democràtica. L’ofrena del tron va ser un signe de fraternitat en aquells moments que la societat catalana estava esquinçada per la postguerra; per això, amb raó, aquesta ofrena a la Mare de Déu es va anomenar el «Tron de la Reconciliació».

Com hem de celebrar avui la festa?

El 27 d’abril de 1947, Catalunya va pujar a Montserrat, diu alguna crònica de l’època. Enguany, Montserrat voldria arribar a tot Catalunya per mitjà de la devoció popular que reflecteixen les imatges, els altars i les capelles que la Moreneta té arreu del país. Per això, convidem a commemorar aquest fet com un homenatge a aquella generació que va fer possible aquella represa religiosa i social, a fi de renovar els vincles amb el Santuari, i els lligams de fraternitat dels catalans.

Cap a on camina avui Montserrat?

Montserrat vol continuar essent un fogar d’espiritualitat i d’humanitat, un lloc d’encontre on tothom es pugui sentir a casa com a germans i germanes de tots els qui viuen i treballen en aquest país. La vocació d’acollida que Montserrat ofereix a tothom vol continuar fent possible aquest anar teixint una xarxa de relacions humanes. Aquest treball humà i espiritual ha d’ajudar a prendre consciència, tant dels reptes que tota societat en procés de canvi té plantejats, com dels valors comuns que poden ajudar a viure aquests canvis amb millor encert.

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 24 d’abril.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)