Mons. Vilanova visita la escuela ‘FEP L’Esperança’

El obispo Javier subraya la aportación de la escuela parroquial en el crecimiento de las personas desde los valores cristianos

20 Feb, 2023
Església de Barcelona

Fotografías: Fundación Escuela Parroquial

Esta segunda quincena de febrero, el obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova ha visitado la escuela FEP L’Esperança, en el corazón del barrio del Baró de Viver. Esta visita se enmarca en la agenda de las visitas programadas, para este curso escolar 2022-2023. Es una de las dieciocho escuelas que conforman actualmente la red de escuelas parroquiales de la Fundación para las Escuelas Parroquiales del Arzobispado de Barcelona.

Visita y crecimento con valores cristianos

Durante su visita, el obispo Javier recorrió las instalaciones de la escuela y pudo saludar a los distintos grupos-clase y miembros del personal. Hubo un momento de reunión con los responsables del centro y destacó la importancia de la escuela parroquial en el crecimiento intelectual y competencial. Asimismo, insistió en el crecimiento como personas, desde la educación en los valores y en la fe cristiana.

Entre aula y aula, alentó al alumnado a poner en práctica estos valores cristianos en su día a día. En este sentido, instó a dar siempre gracias, a pesar de las dificultades que pueden surgir a lo largo de la vida, por las familias, amigos y amigas, y por la presencia del Espíritu de Dios que siempre está allí si queremos que entre en nuestras vidas.

Sobre la escuela  FEP La Esperanza

La escuela FEP L’Esperança es una escuela de 3 a 18 años, con una línea en las enseñanzas obligatorias y dos líneas en las enseñanzas postobligatorias (Bachillerato y CFGM), todos concertados, comprometida con la educación integral de su alumnado, y la visita del obispo Vilanova ha sido una oportunidad para promover y reforzar esta misión de la Iglesia Archidiocesana de Barcelona, en estos barrios de la periferia de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Herodes mandó decapitar a Juan, y sus discípulos fueron a contárselo a Jesús.

(Mt 14,1-12)