Mons. Vilanova visita la comunidad terapéutica de Can Castells

El obispo auxiliar conoce de primera mano con el Secretariado de la Pastoral con los Marginados este servicio al servicio de personas con drogodependencia

16 May, 2023
Església de Barcelona

Al pie de la montaña de Montserrat, en el municipio de Esparreguera, en un bello lugar rodeado de naturaleza, lejos del frenesí de las grandes ciudades; se encuentra la comunidad terapéutica de Can Castells, que pertenece a la obra de Integración Social OBINSO. El vínculo, el trabajo comunitario y las terapias personales y grupales son los principales ejes de este centro, que ayuda a personas con problemas de drogodepencias. Hasta allí, Josep Ribalta o.f.m, y Glòria Carrizosa, desde el Secretariado Diocesano de Pastoral por los Marginados, acompañaron al obispo Javier Vilanova Pellisa, para conocer sus instalaciones, las personas que reciben tratamiento y las que trabajan en él.

Orígenes de OBINSO

«Hace 20 años las personas con adicciones tenían un perfil rebelde, idealista, eran aventureros, pero eran hombres con ciertos valores, aunque fueran delincuentes, habíamos podido establecer vínculos emocionales con ellos de respeto, esfuerzo, compañerismo», recuerda con cierta nostalgia, Ramon Berruezo, director de Can Castells desde hace décadas. Pero en la actualidad el perfil de los 22 varones entre 30 y 50 años que tratan, ha cambiado. «Ahora la mayoría se medican por las enfermedades mentales y las relaciones son más problemáticas, porque las drogas y las pastillas, después de tantos años han afectado a su cerebro», continúa Berruezo. Por su experiencia está convencido de que la medicación no lo cura todo, y es necesario hacer mucha psicoterapia y psicoanálisis para identificar sus males: genéticos, entorno de violencia y carencia de cariño desde pequeños, etc.

Programas terapéuticos

«Aquí somos una familia, es necesario trabajar su autoestima, en muchos casos nunca nadie ha creído en ellos. Es muy importante rehacer los vínculos familiares, buscan el perdón de sus padres y ser aceptados, por el grupo, por sus compañeros». Para conseguirlo hace falta tiempo, en este centro están un promedio de un año pero algunos llevan casi dos.

Los programas de copago de la administración suele ser de unos 8 meses, pero en muchos casos no es suficiente. «El dinero no es un problema, es un proceso de años que pueda salir adelante. Aunque no son jóvenes, la mayoría no ha madurado y necesitan mucha terapia y vida sana para salir adelante», explica Ignasi Lupon, no tienen móvil, sólo ven la tele una vez a la semana, practican mucho deporte, hacen excursiones, todos cocinan , trabajan el huerto, hacen bricolaje,etc». Todo esto acompañado de terapias individuales y grupales con las educadoras, la psicóloga y la psquiatra. «Cada día hacemos una reunión todos juntos donde podemos analizar cómo ha sido la jornada anterior, también comemos juntos y compartimos muchas tareas y hobbies y eso hace que nos sintamos más unidos», relata la educadora.

Raíces cristianas

Un proyecto de raíces cristianas, que nació en la década de los 60 por el impulso de un joven cura, Pere Cornelles, que se interesó por los jóvenes en riesgo social y fundó OBINSO. Actualmente atienden a jóvenes inmigrantes en situación de vulnerabilidad social, y tienen dos comunidades terapéuticas para personas con problemas de drogodependencias.

Mons. Javier Vilanova se interesó y habló con muchos de estos hombres, que están luchando por salir de las adicciones, y les propuso una visita guiada a la Sagrada Família, una iniciativa que tuvo muy buena acogida.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Hablaba del templo de su cuerpo.

(Jn 2,13-22)