Molins: «Vivo junto a los preferidos de Jesús, en una Iglesia “abierta” y “en salida”»

Entrevista a la religiosa M. Victòria Molins, que acaba de publicar el libro 'Una ventana al Raval'

05 Ago, 2021
Església de Barcelona

La religiosa M. Victòria Molins, stj, acaba de publicar el libro Una ventana al Raval (Claret), que es «una autobiografía no personal, sino comunitaria, de una trayectoria muy rica»: describe los primeros 25 años de la llegada al barrio del Raval de Barcelona de cuatro religiosas teresianas, que acogen, acompañan y ayudan a la reinserción de personas que están en situación de marginación e inmigración.

Consideráis que en el Raval podéis vivir el Evangelio de una manera más auténtica?

El año 1996, mis hermanas Encarna Autor, Carmen Corrella, Ana M. Royo y yo fundamos la comunidad teresiana del Raval. Fue una decisión que nos llenaba de felicidad y de responsabilidad a la vez. El que lea el libro seguirá una serie de acontecimientos que relatan un Raval que no sale en los medios de comunicación, pero que nos ha enriquecido comunitariamente, mientras nosotros vivíamos con amor sus cambios.

Qué es lo que más necesitan y que reciben de vosotros, las personas a las que atendéis?

Una de las cosas que ha caracterizado estos años en nuestra comunidad han sido los cambios sociales del barrio –síntomas de los de Barcelona-, que nos han hecho vivir la “itinerancia”; es decir, ver qué se necesitaba en cada momento: primero fue el sida, y después los niños, la inmigración, la interculturalidad, la crisis, la pandemia… Actualmente, atendemos de una manera especial al Hospital de Campaña de Santa Anna y a las mujeres, concretamente las inmigrantes y las trabajadoras, a través de la alfabetización y el acompañamiento.

Por qué es más feliz ahora, con una fe más madura, que hace 25 años?

No sé si mi fe, pero sí mi plegaria, mi investigación de la voluntad de Dios y sobre todo mi felicidad han crecido. Vivo junto a los preferidos de Jesús, en una Iglesia “abierta” y “en salida”, como quiere el Papa Francisco, y con una comunidad teresiana donde encuentro todo lo que necesito.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 8 de agosto.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

2 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)