Los obispos de las provincias Tarraconensis y Barcinonensis harán su visita «ad limina» del 15 al 19 de enero de 2022

La visita a Roma tiene como objetivo la veneración de los sepulcros de los santos apóstoles Pedro y Pablo y presentar al Santo Padre un informe sobre el estado de cada diócesis

04 Oct, 2021
Església de Barcelona

Del 15 al 19 de enero de 2022 tendrá lugar la visita ad limina apostolorum de las diez diócesis con sede en Cataluña, la primera presidida por el cardenal Juan José Omella, arzobispo de Barcelona, y Mons. Joan Planellas, arzobispo de TarragonaSe trata de una visita que los obispos harán en Roma con el objetivo de venerar los sepulcros de los santos apóstoles Pedro y Pablo y de ser recibidos por el Papa, a quien se presenta un informe sobre el estado de cada diócesis, para mantener y aumentar la comunión entre las iglesias locales y la sede romana. A su vez, este informe o relación constituye una ocasión privilegiada de reflexión local y de planificación pastoral del futuro.

Tal como explicó el secretario general de la Conferencia Episcopal Española, Mons. Luis Argüello, en la rueda de prensa del jueves 30 de septiembre, el episcopado español hará la visita ad limina en cuatro grupos, entre diciembre de 2021 y enero de 2022, distribuidos por provincias eclesiásticas.

La última visita ad limina tuvo lugar del 3 al 8 de marzo de 2014. Fue presidida por los entonces arzobispos metropolitanos: Jaume Pujol, de Tarragona, y Lluís Martínez Sistach, de Barcelona. El conjunto del episcopado catalán se reunó con diferente congregaciones del Vaticano, como la Congregación por el Clero, el Pontificio Consejo para la Cultura o la Secretaría de Estado, a las cuales presentaron informes sobre el estado de las diócesis. Los obispos fueron recibidos por el papa Francisco el día 7 de marzo de 2014 en Roma.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)