Els bisbes de les províncies Tarraconensis i Barcinonensis faran la visita «ad limina» del 15 al 19 de gener del 2022

La visita a Roma té com a objectiu la veneració dels sepulcres dels sants apòstols Pere i Pau i presentar al Sant Pare un informe sobre l’estat de cada diòcesi

04 Oct, 2021
Església de Barcelona

Del 15 al 19 de gener 2022 tindrà lloc la visita ad limina apostolorum de les deu diòcesis amb seu a Catalunya, la primera presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i Mons. Joan Planellas, arquebisbe de TarragonaEs tracta d’una visita que els bisbes fan a Roma amb l’objectiu de venerar els sepulcres dels sants apòstols Pere i Pau i de ser rebuts pel Papa, a qui es presenta un informe sobre l’estat de cada diòcesi, per mantenir i augmentar la comunió entre les esglésies locals i la seu romana. Alhora, aquest informe o relació constitueix una ocasió privilegiada de reflexió local i de planificació pastoral del futur.

Tal com va explicar el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Luis Argüello, en la roda de premsa de dijous 30 de setembre, l’episcopat espanyol farà la visita ad limina en quatre grups, entre desembre del 2021 i gener del 2022, distribuïts per províncies eclesiàstiques.

La darrera visita ad limina va tenir lloc del 3 al 8 de març del 2014. Va ser presidida pels aleshores arquebisbes metropolitans: Jaume Pujol, de Tarragona, i Lluís Martínez Sistach, de Barcelona. El conjunt de l’episcopat català es va reunir amb diverses congregacions del Vaticà, com la Congregació per al Clergat, el Pontifici Consell per a la Cultura o la Secretaria d’Estat, a les quals van presentar informes sobre l’estat de les diòcesis. Els bisbes van ser rebuts pel papa Francesc el dia 7 de març de 2014 a Roma.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)