Las obras de restauración de Sant Sever muestran que es el templo mejor conservado del barroco en Barcelona

La Catedral de Barcelona encara el último tramo de esta recuperación del patrimonio cultural que se prevé finalizar a finales de diciembre

13 Nov, 2024
Església de Barcelona
La Catedral de Barcelona ha llegado al último tramo de las obras de restauración de la Iglesia de Sant Sever, que han constatado que se trata del monumento barroco mejor conservado en Barcelona hasta la actualidad. En las últimas reformas, se ha confirmado el buen mantenimiento del edificio original, de finales del siglo XVII, en el que pueden apreciarse los componentes propios del barroco con los que fue concebido. También destacan algunos elementos únicos, como el último hallazgo de un conjunto de vigas de madera con restos de policromía probablemente del siglo XIV, que se utilizaron en el XIX para reparar parte de la estructura de la bajocubierta de la iglesia, y que están pendientes de estudio.

Una joya del barroco en Barcelona

El templo, edificado entre 1699 y 1704 en la calle de Sant Sever, junto a la Catedral de Barcelona, ​​ha sido uno de los pocos que no ha sufrido desperfectos durante los disturbios en la ciudad del siglo XX. Durante la Guerra Civil fue una de las cuatro iglesias de Ciutat Vella que no quemó. Este hecho ha permitido que la obra del arquitecto catalán Jaume Arnaudies, continuada por su sucesor Joan Fiter, sea considerada hoy en día como una joya única del barroco barcelonés, un arte que marcaba el paisaje y carácter de los catalanes, del que han llegado a día de hoy, muy pocos conjuntos bien conservados.
Entre los elementos y las piezas de gran valor que se han conservado en Sant Sever destaca el retablo del altar mayor del escultor de Vic Pere Costa, la decoración de la fachada principal, los esgrafiados del interior con las llaves de bóveda y las tribunas de madera con plata colrada del escultor Jerónimo Escarabacheras o el órgano de Josep Boscà de 1721. De esta forma, la restauración permite recuperar este conjunto patrimonial, un bien cultural de interés local para la ciudad.

Obras de restauración

Promovida por la Catedral de Barcelona, ​​la restauración se inició en 2019 ante la necesidad de frenar el deterioro de la cubierta y varios elementos arquitectónicos, que se encontraban afectados por la polución y una plaga de termitas. Tras detener la intervención por el estallido de la pandemia de la Covid-19, a finales de 2020 se reanudó la primera fase centrada en la cubierta, la fachada principal y la consolidación del edificio contiguo a la iglesia. Actualmente, las obras se encuentran en la segunda fase y último tramo de la intervención con la rehabilitación de la bajo cubierta, el interior del templo y la recuperación del retablo central.
La restauración, que se prevé que acabe en los próximos meses, supone una de las mayores intervenciones de recuperación del patrimonio cultural en Catalunya. Trabaja un equipo de profesionales de alto nivel, comprometidos al devolver el esplendor original a la Iglesia de Sant Sever, recuperar la luminosidad y la belleza de este gran legado del barroco barcelonés y adecuarlo a las medidas de seguridad actuales , asegurando su conservación y uso para las próximas generaciones.
Hasta ahora, la restauración más significativa había sido en 1911 con el arquitecto Josep Maria Pericas, que intervino la fachada principal y otros elementos del interior del edificio. Posteriormente, 1929, Pere Benavent también llevó a cabo una intervención embelleciendo la pared lateral medianera, resultando del derribo de las casas donde ahora se encuentra la plaza con el Monumento a las Víctimas de la Guerra de la Independencia.

Comunidad de Beneficiados de Sant Sever

La Iglesia de Sant Sever era propiedad de la llamada Comunidad de Beneficiados de Sant Sever , un colectivo de curas que constituían una entidad autónoma al servicio de la Catedral de Barcelona y que apoyaba en las tareas pastorales a los canónigos de la Catedral . La Iglesia de Sant Sever fue su espacio de culto particular, también compartido con la ciudadanía. Además fue la sede de una histórica coral. Y es que a pesar de sus reducidas dimensiones y su situación, escondida en el corazón del casco antiguo, el templo siempre ha sido muy querido por los ciudadanos de Barcelona, ​​que han querido celebrar bautizos y bodas, haciendo de éste un monumento parte de la herencia social de la ciudad.
Estas obras de restauración son posibles gracias a las subvenciones otorgadas por el Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña.
Fuente y fotografía: Catedral de Barcelona

Te interesará…

Síguenos

Facebook

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)