Les obres de restauració de Sant Sever mostren que és el temple més ben conservat del barroc a Barcelona

La Catedral de Barcelona encara el darrer tram d'aquesta recuperació del patrimoni cultural que es preveu finalitzar a finals de desembre

13 Nov, 2024
Església de Barcelona

La Catedral de Barcelona ha arribat al darrer tram de les obres de restauració de l’Església de Sant Sever, que han constatat que es tracta del monument barroc més ben conservat a Barcelona fins a l’actualitat. En les darreres reformes, s’ha confirmat el bon manteniment de l’edifici original, de finals del segle XVII, en el qual es poden apreciar els components propis del barroc amb els quals va ser concebut. També destaquen alguns elements únics, com la darrera troballa d’un conjunt de bigues de fusta amb restes de policromia provablement del segle XIV, que es van utilitzar el XIX per a reparar part de l’estructura de la sotacoberta de l’església, i que estan pendents d’estudi.

Una joia del barroc a Barcelona

El temple, edificat entre 1699 i 1704 al carrer de Sant Sever, al costat de la Catedral de Barcelona, ha estat un dels pocs que no ha patit desperfectes durant els aldarulls a la ciutat del segle XX. Durant la Guerra Civil va ser una de les quatre esglésies de Ciutat Vella que no va cremar. Aquest fet ha permès que l’obra de l’arquitecte català Jaume Arnaudies, continuada pel seu successor Joan Fiter, sigui considerada avui dia com una joia única del barroc barceloní, un art que marcava el paisatge i caràcter dels catalans, del qual han arribat a dia d’avui molt pocs conjunts ben conservats.

Entre els elements i les peces de gran valor que s’han conservat a Sant Sever destaca el retaule de l’altar major de l’escultor vigatà Pere Costa, la decoració de la façana principal, els esgrafiats de l’interior amb les claus de volta i les tribunes de fusta amb plata colrada de l’escultor Jeroni Escarabatxeres o l’orgue de Josep Boscà del 1721. D’aquesta manera, la restauració permet recuperar aquest conjunt patrimonial, un bé cultural d’interès local per a la ciutat.

Obres de restauració

Promoguda per la Catedral de Barcelona, la restauració va iniciar- se el 2019 davant la necessitat de frenar el deteriorament de la coberta i diversos elements arquitectònics, que es trobaven afectats per la pol·lució i una plaga de tèrmits. Després d’aturar la intervenció per l’esclat de la pandèmia de la covid-19, a finals del 2020 va reprendre’s la primera fase centrada en la coberta, la façana principal i la consolidació de l’edifici contigu a l’església. Actualment, les obres es troben en la segona fase i últim tram de la intervenció amb la rehabilitació de la sota coberta, l’interior del temple i la recuperació del retaule central.

La restauració, que es preveu que acabi en els pròxims mesos, suposa una de les intervencions de recuperació del patrimoni cultural més importants a Catalunya. Hi treballa un equip de professionals d’alt nivell, compromesos en tornar l’esplendor original a l’Església de Sant Sever, recuperar la lluminositat i la bellesa d’aquest gran llegat del barroc barceloní i adequar-lo a les mesures de seguretat actuals, assegurant-ne la conservació i l’ús per a les pròximes generacions.

Fins ara, la restauració més significativa havia estat el 1911 amb l’arquitecte Josep Maria Pericas, que va intervenir la façana principal i altres elements de l’interior de l’edifici. Posteriorment, 1929, Pere Benavent també va dur a terme una intervenció embellint la paret lateral mitgera, resultant de l’enderroc de les cases on ara hi ha la plaça amb el Monument a les Víctimes de la Guerra de la Independència.

Comunitat de Beneficiats de Sant Sever

L’Església de Sant Sever era propietat de l’anomenada Comunitat de Beneficiats de Sant Sever, un col·lectiu de capellans que constituïen una entitat autònoma al servei de la Catedral de Barcelona i que donava suport en les tasques pastorals als canonges de la Catedral. L’Església de Sant Sever va ser el seu espai de culte particular, també compartit amb la ciutadania. A més, va ser la seu d’una històrica coral. I és que tot i les seves reduïdes dimensions i la seva situació, amagada en el cor del casc antic, el temple sempre ha estat molt estimat pels ciutadans de Barcelona, que hi han volgut celebrar batejos i casaments, fent d’aquest un monument part de l’herència social de la ciutat.

Aquestes obres de restauració són possibles gràcies a les subvencions atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Font i fotografia: Catedral de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tot aquell qui escolta la paraula del Regne i la comprèn dóna fruit.

(Mt 13,18-23)