Les obres de restauració de Sant Sever mostren que és el temple més ben conservat del barroc a Barcelona

La Catedral de Barcelona encara el darrer tram d'aquesta recuperació del patrimoni cultural que es preveu finalitzar a finals de desembre

13 Nov, 2024
Església de Barcelona

La Catedral de Barcelona ha arribat al darrer tram de les obres de restauració de l’Església de Sant Sever, que han constatat que es tracta del monument barroc més ben conservat a Barcelona fins a l’actualitat. En les darreres reformes, s’ha confirmat el bon manteniment de l’edifici original, de finals del segle XVII, en el qual es poden apreciar els components propis del barroc amb els quals va ser concebut. També destaquen alguns elements únics, com la darrera troballa d’un conjunt de bigues de fusta amb restes de policromia provablement del segle XIV, que es van utilitzar el XIX per a reparar part de l’estructura de la sotacoberta de l’església, i que estan pendents d’estudi.

Una joia del barroc a Barcelona

El temple, edificat entre 1699 i 1704 al carrer de Sant Sever, al costat de la Catedral de Barcelona, ha estat un dels pocs que no ha patit desperfectes durant els aldarulls a la ciutat del segle XX. Durant la Guerra Civil va ser una de les quatre esglésies de Ciutat Vella que no va cremar. Aquest fet ha permès que l’obra de l’arquitecte català Jaume Arnaudies, continuada pel seu successor Joan Fiter, sigui considerada avui dia com una joia única del barroc barceloní, un art que marcava el paisatge i caràcter dels catalans, del qual han arribat a dia d’avui molt pocs conjunts ben conservats.

Entre els elements i les peces de gran valor que s’han conservat a Sant Sever destaca el retaule de l’altar major de l’escultor vigatà Pere Costa, la decoració de la façana principal, els esgrafiats de l’interior amb les claus de volta i les tribunes de fusta amb plata colrada de l’escultor Jeroni Escarabatxeres o l’orgue de Josep Boscà del 1721. D’aquesta manera, la restauració permet recuperar aquest conjunt patrimonial, un bé cultural d’interès local per a la ciutat.

Obres de restauració

Promoguda per la Catedral de Barcelona, la restauració va iniciar- se el 2019 davant la necessitat de frenar el deteriorament de la coberta i diversos elements arquitectònics, que es trobaven afectats per la pol·lució i una plaga de tèrmits. Després d’aturar la intervenció per l’esclat de la pandèmia de la covid-19, a finals del 2020 va reprendre’s la primera fase centrada en la coberta, la façana principal i la consolidació de l’edifici contigu a l’església. Actualment, les obres es troben en la segona fase i últim tram de la intervenció amb la rehabilitació de la sota coberta, l’interior del temple i la recuperació del retaule central.

La restauració, que es preveu que acabi en els pròxims mesos, suposa una de les intervencions de recuperació del patrimoni cultural més importants a Catalunya. Hi treballa un equip de professionals d’alt nivell, compromesos en tornar l’esplendor original a l’Església de Sant Sever, recuperar la lluminositat i la bellesa d’aquest gran llegat del barroc barceloní i adequar-lo a les mesures de seguretat actuals, assegurant-ne la conservació i l’ús per a les pròximes generacions.

Fins ara, la restauració més significativa havia estat el 1911 amb l’arquitecte Josep Maria Pericas, que va intervenir la façana principal i altres elements de l’interior de l’edifici. Posteriorment, 1929, Pere Benavent també va dur a terme una intervenció embellint la paret lateral mitgera, resultant de l’enderroc de les cases on ara hi ha la plaça amb el Monument a les Víctimes de la Guerra de la Independència.

Comunitat de Beneficiats de Sant Sever

L’Església de Sant Sever era propietat de l’anomenada Comunitat de Beneficiats de Sant Sever, un col·lectiu de capellans que constituïen una entitat autònoma al servei de la Catedral de Barcelona i que donava suport en les tasques pastorals als canonges de la Catedral. L’Església de Sant Sever va ser el seu espai de culte particular, també compartit amb la ciutadania. A més, va ser la seu d’una històrica coral. I és que tot i les seves reduïdes dimensions i la seva situació, amagada en el cor del casc antic, el temple sempre ha estat molt estimat pels ciutadans de Barcelona, que hi han volgut celebrar batejos i casaments, fent d’aquest un monument part de l’herència social de la ciutat.

Aquestes obres de restauració són possibles gràcies a les subvencions atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Font i fotografia: Catedral de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

24 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)