Las diócesis catalanas colaborarán con la Generalitat de Catalunya para la promoción de vivienda social

La Generalitat de Catalunya y la Conferència Episcopal Tarraconense firman un Protocolo que estudia el tema proponiendo los cambios normativos que la hagan viable y sin alterar el título de propiedad

16 Feb, 2026
Església de Barcelona

El presidente de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, en representación de todos los obispos de todas las diócesis con sede en Cataluña —incluidas las comunidades religiosas pertenecientes a la Unión de Religiosos de Cataluña (URC)—, y el presidente de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, han firmado un convenio mediante el cual las diócesis catalanas colaborarán con la Generalitat y con otras instituciones públicas y privadas del país con el fin de incrementar el parque de vivienda social en Cataluña. Para hacerlo posible, el acuerdo firmado este mediodía en el Palau de la Generalitat establece un marco general de colaboración para promover e impulsar la promoción de vivienda social.

Para alcanzar el objetivo se creará una mesa de trabajo, integrada por cinco miembros designados por la Conferència Episcopal Tarraconense y cinco miembros designados por la Generalitat de Catalunya, entre los cuales cuatro miembros designados por el Departamento de Territorio, Vivienda y Transición Ecológica (dos del ámbito de la vivienda y dos del ámbito del urbanismo) y un miembro designado por el Departamento de Justicia y Calidad Democrática (ámbito de asuntos religiosos) de la Generalitat de Catalunya.

Esta mesa de trabajo se reunirá inicialmente una vez por semestre y tendrá las funciones de colaborar institucionalmente, estudiar conjuntamente la creación de vivienda social con bienes de titularidad de la Iglesia católica, proponiendo los cambios normativos que la hagan viable y sin alterar el título de propiedad. También promoverá e impulsará la firma de convenios de colaboración entre las administraciones públicas y las diócesis y archidiócesis titulares de los bienes eclesiásticos para la creación de nueva vivienda social; y, finalmente, velará para que los proyectos resultantes se destinen a colectivos en situación de vulnerabilidad, con criterios de transparencia y equidad.

Paralelamente, se creará una Comisión de Seguimiento de este Protocolo integrada por tres miembros designados por la Conferència Episcopal Tarraconense y por tres representantes de la Generalitat de Catalunya. Esta Comisión se reunirá al menos una vez al año para examinar los resultados de la colaboración realizada. La duración inicial del Protocolo es de 4 años, susceptible de prórroga por acuerdo mutuo de las partes.

El presidente de la Conferència Episcopal Tarraconense ha valorado «positivamente» el acuerdo, «porque la falta de vivienda es uno de los problemas de primer orden de nuestra sociedad catalana, donde casi el 25% de la población tiene algún problema de exclusión social en el ámbito de la vivienda». «Ante determinados bienes que tiene la Iglesia, que a veces quedan bloqueados por falta de financiación o por el tipo de suelo o sus usos, que dificultan poder construir cualquier tipo de vivienda, se cede este uso a la Generalitat para que, a través de sus diversos departamentos, pueda establecer las condiciones idóneas para la construcción de viviendas sociales», añade el Dr. Planellas. «Con todo este asunto —continúa—, se entiende que deberá haber posteriormente todo un trabajo de campo particularizado en cada uno de los bienes para determinar sus posibilidades concretas. Entonces, se establecerán, en relación con cada bien, los años de cesión de uso y las viviendas concretas que se pueden construir».

«La Iglesia, desde hace muchísimos años, ha procurado paliar las indigencias sociales de la población. Recordemos, en este sentido, el ingente trabajo de instituciones como Càritas, el Centre Català de Solidaritat, Justícia i Pau, Mans Unides y otros organismos de pastoral social vinculados a la Iglesia, que han trabajado en los diversos ámbitos de la exclusión social», concluye el Dr. Joan Planellas.

 

Fuente: CET

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Todo el que se enaltece será humillado; y el que se humilla será enaltecido.

(Lc 15,1.7-11)