Les diòcesis catalanes col·laboraran amb la Generalitat per a la promoció d’habitatge social

La Generalitat i la Conferència Episcopal Tarraconense signen un Protocol per estudiar el tema proposant els canvis normatius que la facin viable i sense alterar el títol de propietat

16 Febr, 2026
Església de Barcelona

El president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, en representació de tots els bisbes de totes les diòcesis amb seu a Catalunya -incloent-hi les comunitats religioses pertanyents a la Unió de Religiosos de Catalunya (URC)-, i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, han signat un conveni per mitjà del qual les diòcesis catalanes col·laboraran amb la Generalitat i amb altres institucions públiques i privades del país per tal d’incrementar el parc d’habitatge social a Catalunya. Per tal de fer-ho possible, l’acord signat aquest migdia al Palau de la Generalitat estableix un marc general de col·laboració per promoure i impulsar la promoció d’habitatge social.

Per assolir l’objectiu es crearà una taula de treball, integrada per cinc membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense, i cinc membres designats per la Generalitat de Catalunya, entre els quals, quatre membres designats pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (dos de l’àmbit de l’habitatge i dos de l’àmbit d’urbanisme) i un membre designat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (àmbit d’afers religiosos) de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta taula de treball es reunirà inicialment un cop al semestre i tindrà les funcions de col·laborar institucionalment, estudiar conjuntament la creació d’habitatge social amb béns de titularitat de l’Església catòlica, proposant els canvis normatius que la facin viable i sense alterar el títol de propietat. També promourà i impulsarà la signatura de convenis de col·laboració entre les administracions públiques i les diòcesis i arxidiòcesis titulars dels béns eclesiàstics per a la creació de nou habitatge social; i, finalment, vetllarà perquè els projectes resultants es destinin a col·lectius en situació de vulnerabilitat, amb criteris de transparència i equitat.

Paral·lelament, es crearà una Comissió de Seguiment d’aquest Protocol integrada per tres membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense i per tres representants de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Comissió es reunirà almenys una vegada a l’any per examinar els resultats de la col·laboració realitzada. La durada inicial del Protocol és de 4 anys, susceptible de pròrroga per acord mutu de les parts.

El president de la Conferència Episcopal Tarraconense ha valorat «positivament» l’acord, «perquè la manca d’habitatge és un dels problemes de primer ordre de la nostra societat catalana, on gairebé el 25% de la població té algun problema d’exclusió social en l’àmbit de l’habitatge». «Davant determinats béns que té l’Església, que a voltes queden encallats per manca de finançament o pel tipus de sòl o els seus usos que dificulten el poder construir qualsevol tipus d’habitatge, se cedeix aquest ús a la Generalitat per tal que, per mitjà dels seus diversos departaments pugui establir les condicions idònies per a la construcció d’habitatges socials”, afegeix el Dr. Planellas. “Amb tot aquest afer -continua-, s’entén que hi haurà d’haver a parte post tot un treball de camp particularitzat en cadascun dels béns per determinar-ne les possibilitats concretes. Aleshores, s’establirà, en relació a cada bé, els anys de cessió d’ús i els habitatges concrets que s’hi poden construir».

«L’Església, des de fa moltíssims anys, ha procurat pal·liar les indigències socials de la població. Recordem, en aquest sentit, l’ingent treball d’institucions com Càritas, el Centre Català de Solidaritat, Justícia i Pau, Mans Unides i altres organismes de pastoral social vinculats a l’Església, que han treballat pels diversos camps de l’exclusió social», conclou el Dr. Joan Planellas.

 

Font: CET

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)