Les diòcesis catalanes col·laboraran amb la Generalitat per a la promoció d’habitatge social

La Generalitat i la Conferència Episcopal Tarraconense signen un Protocol per estudiar el tema proposant els canvis normatius que la facin viable i sense alterar el títol de propietat

16 Febr, 2026
Església de Barcelona

El president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, en representació de tots els bisbes de totes les diòcesis amb seu a Catalunya -incloent-hi les comunitats religioses pertanyents a la Unió de Religiosos de Catalunya (URC)-, i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, han signat un conveni per mitjà del qual les diòcesis catalanes col·laboraran amb la Generalitat i amb altres institucions públiques i privades del país per tal d’incrementar el parc d’habitatge social a Catalunya. Per tal de fer-ho possible, l’acord signat aquest migdia al Palau de la Generalitat estableix un marc general de col·laboració per promoure i impulsar la promoció d’habitatge social.

Per assolir l’objectiu es crearà una taula de treball, integrada per cinc membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense, i cinc membres designats per la Generalitat de Catalunya, entre els quals, quatre membres designats pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (dos de l’àmbit de l’habitatge i dos de l’àmbit d’urbanisme) i un membre designat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (àmbit d’afers religiosos) de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta taula de treball es reunirà inicialment un cop al semestre i tindrà les funcions de col·laborar institucionalment, estudiar conjuntament la creació d’habitatge social amb béns de titularitat de l’Església catòlica, proposant els canvis normatius que la facin viable i sense alterar el títol de propietat. També promourà i impulsarà la signatura de convenis de col·laboració entre les administracions públiques i les diòcesis i arxidiòcesis titulars dels béns eclesiàstics per a la creació de nou habitatge social; i, finalment, vetllarà perquè els projectes resultants es destinin a col·lectius en situació de vulnerabilitat, amb criteris de transparència i equitat.

Paral·lelament, es crearà una Comissió de Seguiment d’aquest Protocol integrada per tres membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense i per tres representants de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Comissió es reunirà almenys una vegada a l’any per examinar els resultats de la col·laboració realitzada. La durada inicial del Protocol és de 4 anys, susceptible de pròrroga per acord mutu de les parts.

El president de la Conferència Episcopal Tarraconense ha valorat «positivament» l’acord, «perquè la manca d’habitatge és un dels problemes de primer ordre de la nostra societat catalana, on gairebé el 25% de la població té algun problema d’exclusió social en l’àmbit de l’habitatge». «Davant determinats béns que té l’Església, que a voltes queden encallats per manca de finançament o pel tipus de sòl o els seus usos que dificulten el poder construir qualsevol tipus d’habitatge, se cedeix aquest ús a la Generalitat per tal que, per mitjà dels seus diversos departaments pugui establir les condicions idònies per a la construcció d’habitatges socials”, afegeix el Dr. Planellas. “Amb tot aquest afer -continua-, s’entén que hi haurà d’haver a parte post tot un treball de camp particularitzat en cadascun dels béns per determinar-ne les possibilitats concretes. Aleshores, s’establirà, en relació a cada bé, els anys de cessió d’ús i els habitatges concrets que s’hi poden construir».

«L’Església, des de fa moltíssims anys, ha procurat pal·liar les indigències socials de la població. Recordem, en aquest sentit, l’ingent treball d’institucions com Càritas, el Centre Català de Solidaritat, Justícia i Pau, Mans Unides i altres organismes de pastoral social vinculats a l’Església, que han treballat pels diversos camps de l’exclusió social», conclou el Dr. Joan Planellas.

 

Font: CET

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

(Lc 14,1.7-11)