Carles Pérez (URL): «Ens definim com una universitat d’impacte social»
Carles Pérez (URL): «Ens definim com una universitat d’impacte social»
Enfortir vincles amb institucions i la recerca d'impacte social són algunes de les principals prioritats de Pérez com a nou rector de la URL
16 Febr, 2026
smunoz
Foto: URL
Carles Pérez, nou rector de la Universitat Ramon Llull, afronta el nou repte de ser rector de la Universitat Ramon Llull amb «honor», després de 34 anys d’experiència professional a la URL. Ara bé, té molt present la pèrdua del doctor Josep Rom, el seu predecessor. «És veritat que és una situació complexa per la manera que s’ha donat perquè en el fons estem de dol per la mort del doctor Rom. Va ser una cosa inesperada, el fet que el perdéssim tenint 62 anys i encara ens estem recuperant. La universitat encara es recupera d’aquesta situació», ha assegurat. De tota manera, Pérez ha defensat que «és un honor seguir la trajectòria i la línia d’en Josep que ens ha marcat ell i els anteriors rectors». «El rector no és una persona sola, sinó que lidera un equip de gent molt capaç que és la que ajuda a tirar endavant la universitat», ha apuntat.
Enfortir vincles amb institucions de la Llull i la recerca d’impacte social
Entre les prioritats del seu mandat, n’ha diferenciat entre les que són internes i externes. Pel que fa a les internes, Pérez ha destacat que volen és «enfortir les relacions i els vincles encara més de les institucions que formen part de la Llull (Institut Químic de Sarrià, Blanquerna, la Salle, ESADE, Pere Tarrés, Observatori de l’Ebre, Institut Vidal i Barraquer, l’Institut Borja de Bioètica, ESDI». «Volem unir encara més en una sola marca, Ramon Llull», ha remarcat. Una altra prioritat que ha apuntat és el «fer i promoure projectes comuns». Pérez ha posat d’exemple el grau en Medicina, «que aviat» llençaran. «Seria un treball en xarxa que també penso que és la manera fonamental de treballar dins de la universitat», ha assenyalat.
Pel que fa a les prioritats externes, el nou rector ha apuntat a la recerca d’impacte social. «No és un investigar per investigar, investigar per publicar al món científic i prou, sinó que, a més a més de publicar al món científic, el nostre interès és que tingui un impacte social», ha assegurat. Per això, Pérez ha definit que la Ramon Llull és una «universitat d’impacte social, de treball cap a fora». «És una institució, una fundació sense ànim de lucre, però que intenta traspassar al nostre entorn allò que nosaltres anem produint i descobrint», ha sentenciat.
«És important transmetre als estudiants que hi ha esperança en allò que fem»
Pérez ha apuntat que «la universitat no és una família, però sí que comparteix amb la família una sèrie de funcions claus i una d’elles és l’esperança». «Tenir esperança és clau i nosaltres com a docents i investigadors és important transmetre als estudiants que hi ha esperança en allò que fem, però una esperança realista i no exagerada», ha emfatitzat. El nou rector aposta perquè els investigadors, professors, però sobretot «estudiants tinguin una consciència de la realitat». Per tant, «fugir d’alguna manera d’una consciència ingènua o escèptica i ser capaços de copsar-ho des d’una consciència crítica amb el nostre entorn i transformadora, que vol dir que els nostres estudiants puguin transformar la realitat, i per això és necessari l’esperança», ha asseverat.
El nou rector també ha assenyalat que la universitat pot fer una tasca important, per exemple en «contenir les ansietats, aquests moments que hi ha tants temors i les pors, que es parlen de patologies mentals en els adolescents i joves», entre d’altres. «El nostre lema és Ser i Saber i nosaltres volem insistir en el ser», ha conclòs.
L’Arquebisbat de Barcelona ha iniciat el procés per transformar l’Oficina de Transparència en un Servei de Protectorat, amb la finalitat de millorar l’atenció a totes les persones jurídiques sotmeses a la jurisdicció…
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...