Carles Pérez (URL): «Ens definim com una universitat d’impacte social»

Enfortir vincles amb institucions i la recerca d'impacte social són algunes de les principals prioritats de Pérez com a nou rector de la URL

16 Febr, 2026
smunoz

Foto: URL

Carles Pérez, nou rector de la Universitat Ramon Llull, afronta el nou repte de ser rector de la Universitat Ramon Llull amb «honor», després de 34 anys d’experiència professional a la URL. Ara bé, té molt present la pèrdua del doctor Josep Rom, el seu predecessor. «És veritat que és una situació complexa per la manera que s’ha donat perquè en el fons estem de dol per la mort del doctor Rom. Va ser una cosa inesperada, el fet que el perdéssim tenint 62 anys i encara ens estem recuperant. La universitat encara es recupera d’aquesta situació», ha assegurat. De tota manera, Pérez ha defensat que «és un honor seguir la trajectòria i la línia d’en Josep que ens ha marcat ell i els anteriors rectors». «El rector no és una persona sola, sinó que lidera un equip de gent molt capaç que és la que ajuda a tirar endavant la universitat», ha apuntat.

Enfortir vincles amb institucions de la Llull i la recerca d’impacte social

Entre les prioritats del seu mandat, n’ha diferenciat entre les que són internes i externes. Pel que fa a les internes, Pérez ha destacat que volen és «enfortir les relacions i els vincles encara més de les institucions que formen part de la Llull (Institut Químic de Sarrià, Blanquerna, la Salle, ESADE, Pere Tarrés, Observatori de l’Ebre, Institut Vidal i Barraquer, l’Institut Borja de Bioètica, ESDI». «Volem unir encara més en una sola marca, Ramon Llull», ha remarcat. Una altra prioritat que ha apuntat és el «fer i promoure projectes comuns». Pérez ha posat d’exemple el grau en Medicina, «que aviat» llençaran. «Seria un treball en xarxa que també penso que és la manera fonamental de treballar dins de la universitat», ha assenyalat.

Pel que fa a les prioritats externes, el nou rector ha apuntat a la recerca d’impacte social. «No és un investigar per investigar, investigar per publicar al món científic i prou, sinó que, a més a més de publicar al món científic, el nostre interès és que tingui un impacte social», ha assegurat. Per això, Pérez ha definit que la Ramon Llull és una «universitat d’impacte social, de treball cap a fora». «És una institució, una fundació sense ànim de lucre, però que intenta traspassar al nostre entorn allò que nosaltres anem produint i descobrint», ha sentenciat.

«És important transmetre als estudiants que hi ha esperança en allò que fem»

Pérez ha apuntat que «la universitat no és una família, però sí que comparteix amb la família una sèrie de funcions claus i una d’elles és l’esperança». «Tenir esperança és clau i nosaltres com a docents i investigadors és important transmetre als estudiants que hi ha esperança en allò que fem, però una esperança realista i no exagerada», ha emfatitzat. El nou rector aposta perquè els investigadors, professors, però sobretot «estudiants tinguin una consciència de la realitat». Per tant, «fugir d’alguna manera d’una consciència ingènua o escèptica i ser capaços de copsar-ho des d’una consciència crítica amb el nostre entorn i transformadora, que vol dir que els nostres estudiants puguin transformar la realitat, i per això és necessari l’esperança», ha asseverat.

El nou rector també ha assenyalat que la universitat pot fer una tasca important, per exemple en «contenir les ansietats, aquests moments que hi ha tants temors i les pors, que es parlen de patologies mentals en els adolescents i joves», entre d’altres. «El nostre lema és Ser i Saber i nosaltres volem insistir en el ser», ha conclòs.

Silvia Muñoz

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)