Las «colonias confinadas» de Pere Tarrés

200 familias se unen a las colonias virtuales compartiendo numerosas actividades y retos a través del perfil de Instagram del MCECC

07 Abr, 2020
Església de Barcelona

El Movimiento de Centros de Esplai Cristianos Catalanes (MCECC) de la Fundación Pere Tarrés ha puesto en marcha la iniciativa ‘Colonias confinadas’, unas colonias virtuales dónde han participado 200 familias, llevadas a cabo los pasados días 4 y 5 de abril y compartidas en las redes a través del perfil de Instagram del MCECC (@esplaisMCECC) y también a través del hashtag #coloniesconfinadesMCECC.

En este espacio virtual se han compartido actividades para todos los niños y familias, así como monitoras y monitores. El objetivo de esta iniciativa ha sido «recrear el ambiente y los momentos cotidianos que se suelen trabajar a las colonias presenciales, interactuando en todo momento entre los participantes» aseguran desde la entidad. Los organizadores aseguran que han llevado a cabo una gran experiencia donde «el balance ha sido muy positivo» que, a pesar de no tener pensado repetirlas, de momento, si animan a «revivirlas siguiendo las redes donde podrán encontrar todas las actividades publicadas. A pesar de todo, nosotros continuaremos acompañando a los centros de esplai para que sigan haciendo sus iniciativas» han asegurado.

La sociedad después del confinamiento

Todas las actividades que se comparten han sido vehiculadas a través de un Centro de Interés que «pretende poner en valor principios fundamentales del mundo del ocio, como por ejemplo la solidaridad, la armonía entre compañeros, y la sostenibilidad y respeto por el medio ambiente» han indicado. En este sentido, el eje principal de las actividades ha sido la reflexión de los participantes sobre qué sociedad quieren una vez se acabe del confinamiento y como hacer llegar al resto de la ciudadanía estos valores que se potencian en los centros de esplai.

Colaboradores de excelencia

Entre los participantes de las ‘Colonias confinadas’ destaca la colaboración de varias personalidades mediáticas, como el meteorólogo Tomàs Molina, el músico Jan Garrido, del grupo Xiula, el vicepresidente de Òmnium Cultural y ex monitor de ocio, Marcel Mauri, y el grupo musical Roba Estesa. Todos ellos han aportado varios videos y retos para la comunidad virtual.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)