La Sagrada Familia acoge una exposición que une arte, ciencia y fe a través de la figura de Cristo

La muestra está formada por dos esculturas: el Hombre de la Sábana Santa, realizada por Sergio Rodella, y la Cruz de la Esperanza, del maestro Albano Poli

15 Abr, 2025
Església de Barcelona

La Basílica de la Sagrada Familia ha presentado la exposición «Arte, ciencia y fe: el Hombre de la Sábana Santa y la Cruz de la Esperanza», una muestra que invita a contemplar, a través del arte, el misterio de la pasión, muerte y resurrección de Jesucristo. La exposición está compuesta por las esculturas denominadas Hombre de la Sábana Santa (Uomo sindonico), realizada por Sergio Rodella, y Cruz de la Esperanza (Cristo della speranza), obra del maestro Albano Poli.

Presentación

El acto ha sido presidido por el arzobispo de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, quien ha destacado la oportunidad que representa acoger esta exposición coincidiendo con la Semana Santa. Ha subrayado que “es una alegría” poder mostrar una imagen tan sobrecogedora del cuerpo de Cristo en estos días, y ha añadido que “contemplar los signos de su pasión nos ayuda a comprender mejor el amor de Dios, que se ha hecho hombre y ha acabado crucificado por nosotros”.

En la presentación también ha intervenido el Dr. Paolo Poli, presidente del taller Progetto Arte Poli, quien ha expresado su agradecimiento por poder exponer estas dos piezas en la Sagrada Familia. También ha estado presente Mn. Robert Baró, responsable de Patrimonio Cultural del Arzobispado, quien ha remarcado cómo esta propuesta artística puede convertirse en “un instrumento de oración y reflexión”. Según ha dicho, estas dos obras, especialmente la del Hombre de la Sábana Santa, son el resultado de interpretar parte de la historia. “Seguimos las huellas físicas de la historia de la salvación, que el artista capta y transmite no con palabras, sino con arte”. En este sentido, ha destacado la dimensión teológica y estética de las obras, afirmando que “este vínculo entre encarnación y belleza artística nos habla de una materialidad que nos lleva a lo trascendente”.

Dos piezas de gran fuerza expresiva y espiritual

La exposición consta de dos piezas escultóricas de alto valor simbólico y artístico. Por un lado, el Hombre de la Sábana Santa (Uomo sindonico), obra de Sergio Rodella, realizada en yeso tras más de dos años de investigación científica y estudios anatómicos para recrear la imagen más fiel del cuerpo de Cristo martirizado. Por otro lado, la Cruz de la Esperanza (Cristo della speranza), de Albano Poli, está realizada en bronce y representa el instante en que Cristo vence la muerte y resurge a una nueva vida.

Ambas obras expresan de forma complementaria el sufrimiento y la victoria, la entrega y la renovación, y ofrecen a los visitantes una experiencia que une arte, ciencia y espiritualidad dentro de un entorno privilegiado como es la Sagrada Familia.

Las esculturas estarán en el interior del templo desde Pascua hasta Navidad de 2025. Posteriormente, serán colocadas de forma definitiva en una de las iglesias céntricas de Barcelona, aún por determinar.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)